divendres, 12 de novembre de 2010

Les eleccions de l'esperança

Diu el mite de Pandora que després d'obrir la capsa i alliberar-ne tots els mals tan sols va evitar que se n'escapés l'esperança. L'esperança és l'únic que resta quan les coses van malament i no hi ha pitjor mal que la desesperació, l'ésser humà pot resistir moltes malvestats però la convicció que no hi ha sortida possible a la desgràcia és el que l'enfonsa definitivament. Sense ànim tremendista podem afirmar que Catalunya passa un mal moment,  per la crisi econòmica, però també, i això encara és mes important,  per l'absoluta incertesa sobre el nostre futur col·lectiu, perquè no sabem si avancem nacionalment o anem enrere, perquè vivim en una situació contradictòria en què els senyals de vitalitat nacional són seguits immediatament per demostracions de feblesa. Catalunya és una nació desestructurada,  en molts aspectes més que anys enrere, i no és culpa exclusiva del tripartit, però el tripartit ha estat incapaç d'implementar  un projecte de construcció nacional catalana coherent, perquè la força que l'ha liderat ja participa, amb més o menys entusiasme i amb diversitat de matisos, del projecte de construcció nacional espanyol. L'esperança és que si es confirmen les enquestes Catalunya pugui ser liderada de forma clara per una força nítidament nacionalista, que es posi de forma immediata a teixir un país avui perillosament esfilagarsat. No són unes eleccions que es facin en una època feliç, però són unes eleccions en què és viva l'esperança que una Catalunya millor és possible. Una de les causes del descrèdit de la política és que els polítics han jugat durant massa temps a fer creure als electors que eren capaços de fer meravelles des del poder, han alimentar fantasies que després han traït des del govern. Ens equivocaríem si volguéssim fer creure que l'Artur Mas té la vareta màgica que portarà el país a superar en quatre anys totes les seves assignatures pendents,. L'esperança no rau en imaginar que  Catalunya canviarà de la nit al dia, sinó en la possibilitar d'adreçar el rumb d'una nau a la deriva, que encara no arribarà a port, però hi dirigirà la proa.

Cap comentari: