dimecres, 3 de novembre de 2010

L'hora del te.

Totes les anàlisis postelectorals coincideixen a assenyalar el paper protagonista del "Tea Party" en les eleccions que ahir es van celebrar als EUA. És un moviment nou en la seva forma actual però s'inscriu en una tradició conservadora molt poderosa, genuïnament nord-americana, per a la qual , com va dir el president Reagan, el govern és el problema i no la solució. En el fons la victòria republicana d'enguany no és tan diferent de la victòria republicana de 1994, quan els candidats del GOP, liderats per en Newt Gingrich (que avui també actua com a ideòleg del Tea Party), van presentar el seu "Contracte amb Amèrica" als electors, un programa polític que igualment plantejava limitar el paper del govern i reduir la despesa pública i els impostos. Les coses no han canviat tant, si bé avui, als think  tanks i a les organitzacions vinculades al Partit Republicà s'hi ha afegit aquest moviment de base amb una ideologia clarament situada en l'àmbit de la dreta populista, amb un lideratge difús. Una força que ha inoculat noves energies al partit dels conservadors, però que alhora conté importants dosis d'un verí que pot crear greus problemes de cohesió interna i escorar els republicans cap a posicions tan allunyades del centre que els converteixin en inelegibles. Una petita prova d'aquest efecte negatiu l'han ofert els resultats de la candidata ultraconservadora de Delaware, Christine O'Donnell, que després de vèncer el candidat oficial en les primàries del seu partit ha perdut enfront d'un candidat demòcrata. I encara pitjor els ha anat a Nevada, on amb un candidat de perfil més moderat els republicans haurien tingut moltes opcions de derrotar el líder de la majoria demòcrata del Senat, Harry Reid. En darrer terme la radicalitat i la manca de voluntat de consens de la fornada republicana del 94 els va passar factura en les presidencials del 96 i en les següents eleccions legislatives. Com avui indicaven alguns observadors, aquestes eleccions es poden llegir com un plebiscit en què el president Obama ha perdut, però els materials amb què els republicans han edificat la seva victòria contenen els vicis que poden facilitar la reelecció del president l'any 2012.

Cap comentari: