dilluns, 24 de gener de 2011

Preparar-se per al nou xoc.

Si no la cosa no es capgira el PP té a l'abast de la mà obtenir majoria absoluta a les eleccions espanyoles previstes per a 2012. La lletra i la música de les seves proclames anuncia un atac en tota regla contra Catalunya, d'una banda a través d'un retallada més o menys explícita de les competències de la Generalitat, i de l'altra imposant una presència encara superior de la llengua castellana en l'àmbit de l'administració pública i de l'escola, en detriment de la llengua del país.   Si això es confirma la confrontació està servida i ningú no podrà dir que no estàvem avisats. El govern de Catalunya, ja prou capficat per la urgència de reduir dràsticament el dèficit públic i per l'exigència d'adoptar mesures efectives contra la crisi econòmica, té el repte addicional de preparar el país per resistir les agressions que l'estat espanyol pugui endegar contra l'autogovern i la cohesió nacional. S'ha de muscular la nació per resistir i perquè, com diu el mateix president Pujol, el col·lapse del model autonòmic espanyol pugui esdevenir una oportunitat per a Catalunya. És una tasca molt complicada, per a la qual és bàsica la complicitat dels partits polítics que es considerin catalanistes,  de la societat civil, també de la que practica un catalanisme més tebi, i de la major part dels mitjans de comunicació públics i privats catalans, incloent-hi els individus i col·lectius que  creen opinió a través de les xarxes socials d'internet. Hem de ser forts, molt més forts que ara mateix, per plantar cara i fins i tot fer un pas endavant. Cal estratègia i actuar amb intel·ligència, sense  precipitar-se ni cremar energies inútilment, i evitar al màxim les divisions internes. La clau es troba en  fer prevaler el nostre dret a decidir per damunt de les imposicions que ens puguin fer des de Madrid, no es tracta tant d'organitzar grans manifestacions, que potser se n'hauran de fer, com de restar tota eficàcia a les mesures restrictives de la nostra llibertat nacional per la via d'edificar una legitimitat pròpia i alternativa.No és gens senzill, i cal començar a pensar-hi, partint d'una aproximació realista a la nostra heterogènia realitat social. No es pot improvisar i no es pot confiar que la ciutadania catalana, per si sola, serà capaç de mobilitzar-se i respondre,  moguda per una santa indignació. Moviments com el de les consultes sobre la independència  o l'organització de la manifestació del 10-j, ens han ofert un bona fotografia de les nostres fortaleses i de les nostres febleses.  Sabem que durant els propers anys la relació entre Catalunya i l'estat espanyol pot entrar en una escalada de tensions superiors a les viscudes darrerament, si això succeeix el catalanisme polític i civil  haurà d'aplicar l'experiència adquirida i per tant evitar  la repetició dels errors que s'han comès i maximitzar els encerts,  perquè el país no es pot permetre una nova derrota.

Cap comentari: