La paradoxal situació de la llengua catalana

Contràriament al que va dir el conseller Mascarell, la llengua catalana es troba en el pitjor moment de la seva història pel que fa al seu ús en el territori. Quasi inexistent a la Catalunya Nord, reculant sense aturador al País Valencià, amenaçada per un PP rampant a les Illes i finalment esdevinguda minoritària al Principat, tan sols és la llengua d'ús majoritari a les Terres de l'Ebre i a la Franja de Ponent, per la simple raó que aquests territoris, que havien estat els menys rics del país, han rebut molta menys immigració que els altres. És paradoxal perquè aquesta aniquilació es produeix quan, després de tres segles, el català ha tornat a ser llengua oficial, s'ensenya a les escoles i és present en els mitjans de comunicació de masses. D'altra banda, es pot ben dir que, almenys a Catalunya, la llengua està vivint un gran moment en àmbits com ara internet, i curiosament la premsa escrita, que després de l'aparició de l'ARA pot rebre ben aviat l'edició de "La Vanguardia" en la llengua del país. A més, les ràdios i les TVs en català gaudeixen d'uns alts índexs d'audiència. El català ha guanyat pes en els àmbits més formals de la nostra societat, no tan sols en els més vinculats a l'administració pública. Avui, encara que no sigui l'opció majoritària, fer periodisme, humor, música pop i fins i tot  cinema en català és més normal que quinze anys enrere, però en canvi la presència d'aquest idioma en els entorns més informals és més escassa, o en tot cas es veu superada abassegadorament pel castellà. Al País Valencià i a la Catalunya Nord  la principal causa de la reculada del català és la substitució lingüística, perquè els pares van deixar de parlar en la llengua pròpia amb els seus fills, en canvi al Principat l'arraconament social de la llengua és degut a les successives onades d'immigració massiva. A la fi del franquisme la salut del català ja estava molt tocada, però l'autonomia va permetre aplicar-hi remeis potents, per millorar-ne la qualitat de vida i cronificar-ne unes dolències que altrament haurien pogut ser letals. Ara però, amb un milió i mig de nouvinguts, la salut de la llengua torna a trontollar i per acabar-ho d'arrodonir els poders de l'estat i la premsa espanyola es troben en plena ofensiva perquè es deixin d'aplicar les cures necessàries per evitar la mort de la llengua, com ara la immersió lingüística. El panorama és preocupant, però no ens podem rendir.  Ara bé, per buscar solucions primer hem de ser molt conscients de la nostra situació, i no autoenganyar-nos assenyalant tan sols  els guanys que ha fet la llengua en uns àmbits molt concrets, perdent de vista l'estat en què es troba el seu ús en el conjunt de la societat catalana.