dissabte, 9 d’abril de 2011

L'esquerra demagògica

Al llarg dels anys les idees i els models de l'esquerra han anat caient, la seva crisi ideològica és gairebé tan profunda com la crisi econòmica, i davant la manca d'alternatives recorren al vell recurs de la demagògia, a apel·lar a les emocions en detriment de la raó. Podíem esperar que, després de formar part del govern català durant set anys, les esquerres d'aquest país tindrien una actitud més responsable, sobretot sabent que avui les finances de la Generalitat pateixen la cruel ressaca de la seva borratxera de despesa. El tripartit no és l'únic culpable, més ho és el govern espanyol i la seva política d'espoli fiscal i escanyament financer de Catalunya, però s'ha de tenir una immensa barra per ara anunciar una oposició implacable a les mesures que, tant sí com no, s'hauran d'adoptar per reduir el dèficit, i a sobre, en el cas del PSC, posant tota la pressió sobre el govern català i donant suport alegrement al govern del PSOE que tiba la corda al voltant del coll de la nostra autonomia. La proximitat de les eleccions municipals, l'ànim de rescabalar-se per la ignominiosa derrota patida el 28-N, la necessitat de trobar un discurs de desgast governamental durant la travessa del desert,  hi ha diversos els motius que els mouen a tenir un capteniment com l'actual, però s'equivoquen. S'equivoquen perquè la immensa majoria de ciutadans d'aquest país ha entès millor que ells quina és la gravetat de la situació i són conscients que durant un temps haurem de renunciar a determinades millores dels serveis i de les prestacions públiques i en alguns casos, fins i tot veurem reduir-se el que ja s'estan oferint. La ciutadania pot assumir certs sacrificis si s'expliquen com el preu a pagar per la represa econòmica i del país en general, si impera el patriotisme i la responsabilitat. L'oposició pot optar per fer pinya amb el govern per treure Catalunya del forat o burxar la ferida per veure si en pot treure algun efímer rèdit electoral. Tot indica que, sobretot el PSC i ICV, han triat aquest segon camí, tapant-se els ulls davant l'evidència d'una realitat econòmica adversa i exigint que el govern actuï com si els diners sortissin de la bóta de Sant Ferriol. Avui una colla d'alcaldes socialistes estan fent el numeret davant l'hospital Moisès Broggi, quan el que haurien de fer és  plantar-se a la seva seu del carrer Ferraz de Madrid i no sortir-ne fins que el govern espanyol no pagui la bestreta del fons de competitivitat a Catalunya. 

Cap comentari: