dimecres, 15 de juny de 2011

+Democràcia i elecció directa dels alcaldes

Ara està de moda qüestionar la democràcia representativa, contraposant-la a una democràcia real que ningú no sap ben bé en què consisteix, però que té com a grans defensors uns col·lectius assemblearis que tan sols es representen a si mateixos, per molt de ressò mediàtic que hagin obtingut. Déu nos en guard de la pseudo-democràcia assembleària, sense control sobre qui pot i qui no pot votar, sense vot secret, on tot depèn de qui controla l'agenda i el megàfon. Contràriament, les eleccions municipals mobilitzen milers de persones arreu de Catalunya, militants de partits i independents que s'hi vinculen per a l'ocasió, que durant mesos dediquen una multitud d'hores a formular una proposta política per al govern del seu municipi i a fer campanya per convèncer el màxim de veïns perquè els votin.  Aquestes últimes municipals han estat especialment concorregudes, amb candidatures de tota mena, que representen totes les sensibilitats ideològiques. A la major part de les poblacions mitjanes s'ha pogut triar des de l'extrema esquerra independentista de les CUP fins a la ultradreta xenòfoba de la PxC. La ciutadania tenia un enorme ventall d'opcions per escollir la que més s'ajustés a les seves preferències, i les persones amb ganes d'implicar-s'hi han tingut l'oportunitat de col·laborar amb una candidatura o bé de crear-ne una que respongués a les seves pròpies inquietuds. Les barreres d'entrada per presentar-se a les eleccions municipals són molt limitades i tothom amb ganes de plantar batalla pot fer-ho. Una altra cosa és assolir representació, però aquesta vegada s'ha vist com moltes formacions fins fa poc gairebé testimonials, han aconseguit entrar als ajuntaments. Es tracta de treballar i de fer unes propostes que resultin atractives per un segment significatiu de la societat. Una altre debat és si en els partits hi ha prou democràcia interna, tant a l'hora de confeccionar les llistes com d'establir el programa. Caldria analitzar-ho cas per cas, però més enllà dels mecanismes que s'utilitzin és determinant que els membres de l'organització s'hi sentin còmodes i ben representats. pels candidats que encapçalen les llistes. Altrament el problema no seria tant de democràcia interna com de legitimitat dels dirigents. On el sistema no dóna bona resposta a les expectatives dels ciutadans és en l'elecció dels alcaldes. El fet que siguin elegits pel ple i no directament pels electors facilita tota mena de pactes que, a vegades, resulten difícils de comprendre pels votants o bé són directament rebutjats per aquests. Deixar que governi la llista més votada és un bon criteri, però tampoc no és l'opció que millor pot respondre a la voluntat majoritària dels ciutadans. El més idoni fóra establir un sistema d'elecció directa de l'alcalde, si cal a dues voltes, per assegurar que la persona que liderarà la ciutat és la que compta amb un suport més majoritari, més enllà dels pactes que puguin establir els diferents partits. L'elecció directa afegiria un plus de legitimitat a l'alcalde, i estalviaria la sensació de "mercadeig" que sovint es trasllada a l'opinió pública. L'elector podria triar, per separat, un candidat a l'alcaldia i una llista de partit, i després ja seria l'alcalde elegit el qui hauria d'entendre's amb el ple municipal per aplicar el seu programa.

Cap comentari: