dimarts, 13 de novembre de 2012

A Europa ja hi som

Els defensors de la unitat d'Espanya ens anuncien els mals que assolaran la Catalunya sobirana. És escoltar-los i sentir les ferradures dels cavalls que menen els genets de l'apocalipsi picant sobre l'asfalt. Optar per la independència seria el pecat original que determinaria la nostra expulsió del paradís europeu, fora del qual hauríem de vagar com ànimes en pena sense mercats ni moneda convertible, o convertits en immigrants extracomunitaris en territori de la UE, sense papers i fugitius de la policia. Per aquí van els auguris d'aquesta gentola. Però la realitat és molt més complexa, com reconeix la mateixa Comissió Europea, incapaç ara mateix de pronunciar-se sobre quina seria la situació en què es trobaria un estat català en relació amb la UE. Una expulsió pura i simple de la UE és impensable perquè aniria en contra dels interessos de totes les parts: de Catalunya, que té a Europa els seus principals mercats, d'Espanya, que té a Catalunya alguns dels seus principals clients, i per on passen també els seves exportacions, de les multinacionals instal·lades a Catalunya, amb grans inversions que no poden moure fàcilment, i de la resta de països del continent que exporten al nostre país. Una altra qüestió, que sens dubte hauria de ser objecte de negociació, és la participació de Catalunya als òrgans de govern de la Unió: des del Consell Europeu fins al Parlament, passant per la Comissió i la determinació del nombre d'eurodiputats que ens correspondrien. Aquestes qüestions no es podran resoldre de forma immediata, però allò que afecta més directament l'activitat econòmica, és a dir, mantenir-se dins del mercat únic i amb l'euro, es pot donar per fet, altrament la UE actuaria no només contra Catalunya, sinó també contra els seus propis interessos.

Cap comentari: