diumenge, 24 de febrer de 2013

La gent s'atabala, però no n'hi ha per tant

El tema d'aquests dies és la corrupció política, l'aparició de nous casos a diari i les novetats que es van acumulant respecte a casos ja coneguts provoquen una sensació d'empastifament general, atiada també pel sensacionalisme d'alguns comunicadors que, en comptes d'intentar explicar el detall dels casos, prefereixen desfer-se en exclamacions d'indignació difuses però agraïdes per una part de l'audiència. Malgrat el que es coneix i el que es pugui desvelar durant els propers dies, el que estrictament podem considerar corrupció política, és a dir, l'obtenció d'ingressos il·lícits mitjançant l'ús del poder polític, afecta hores d'ara una part minúscula del conjunt dels càrrecs públics de Catalunya. El que passa és que el moment polític i econòmic fa que en surtin més a la llum, que se'ls presti més atenció i que generin més rebuig, quan la majoria de la població les passa magres, però en el fons ben poca cosa hi ha. Un tema a banda, centrat a Madrid, és el megaescàndol del cas Bárcenas, que és revelador no tan sols de pràctiques il·legals de finançament d'un partit, sinó també del presumpte benefici il·lícit i sostingut en el temps que molts dirigents d'aquest mateix partit haurien obtingut gràcies a aquest finançament il·legal, inclòs fins i tot, segons alguna versió, el mateix president del govern espanyol. A Catalunya, per embolicar més la troca, s'hi suma l'escàndol de l'espionatge, que per altra banda és un escàndol difícil de qualificar, ja que l'activitat de les agències de detectius és legal i encara no tenim gens clar si les investigacions que es van encarregar la ja famosa Método-3 es van per fer per vies legals o il·legals. Tot apunta però hi havia un partit, el PSC, amb una especial tirada a recórrer als serveis d'aquesta empresa, sense perjudici que també d'altres els fessin encàrrecs. Encara falta separar el gra de la palla, però n'hi ha alguns, els de sempre, que tenen especial interès en utilitzar aquests fets per seguir  alimentant la idea que Catalunya és terra de gent tèrbola i corrupta, que s'espien els uns als altres mentre intenten aprofitar-se dels càrrecs públics per enriquir-se impunement i evadir el fisc. Una gent sense remei , aquests catalans, que necessita que l'estat espanyol els controli perquè sols convertirien aquest país en una nova Sicília sotmesa a la Cosa Nostra, com a va vaticinar el ciutadà  Francesc de Carreras. 
En definitiva  tenim corrupció nostrada que s'ha de denunciar i castigar adequadament, però també patim un seguit d'atacs orquestrats pels poders espanyols per colgar el procés sobiranista sota una muntanya de porqueria, real i aparent. Convé recordar que estem en guerra, si bé veig que molts catalans, massa, encara no ho han entès. Cal mantenir el cap prou serè per distingir una cosa de l'altra i  anar fent via cap a la llibertat, i tenir present que a corruptes sempre guanyaran ells. 

Cap comentari: