divendres, 24 de maig de 2013

Català a l'atac

No passa  setmana que el govern espanyol i els seus sequaços autonòmics no s'empesquin algun atac contra Catalunya.Tot just començàvem a fer-nos a l'idea del LAPAO  que el govern espanyol ja aprovava el projecte de la LOMCE, la llei Wert, que té, entre altres objectius, minar la immersió lingüística.   Fins ara els atacs a  la immersió havien seguit la via judicial, ara és una llei la que pretén sembrar el caos en el sistema educatiu català, oferint a tothom qui ho vulgui  l'escolarització en castellà en escoles privades i carregant-ne el cost a la Generalitat. Fa molts anys que la immersió es troba en el punt de mira de l'espanyolisme, almenys per dues raons, en primer lloc per una qüestió de principi, els repugna i consideren intolerable que la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, per a tothom, sigui el català i no la llengua de l'estat. En segon lloc pels efectes que té la immersió, que permet l'accés al coneixement de la llengua pròpia de Catalunya a la immensa majoria dels infants i evita així la consolidació d'una comunitat hispanòfona tancada a Catalunya, impermeable a la identitat del país. L'espanyolisme vol que els immigrants i els seus descendents siguin colons espanyols a Catalunya, el catalanisme vol que siguin catalans. Probablement la immersió lingüística ha estat la política més ambiciosa que ha fet el catalanisme durant els darrers trenta anys, una opció que va comportar passar del resistencialisme, tan propi del nacionalisme català,  a l'ofensiva, per estendre, sobre bases sòlides i no sobre el mer voluntarisme, el coneixement i l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits de la societat, no tant cercant un resultat immediat com fent una aposta de futur per construir un sol poble per al qual la llengua, en comptes del factor de divisió que podia ser, esdevingués nexe d'unió. Òbviament els resultats no són tan bons com hauríem desitjat, feliçment una majoria de joves saben parlar en català sense problemes, desgraciadament molts gairebé no el fan servir mai. Hi ha importants bosses de frau,  escoles que malgrat ser públiques o concertades no apliquen aquest metodologia o l'apliquen de forma parcial i precària. D'altra banda, per molta escola que tinguem, l'entorn és massivament favorable al castellà, sobretot en les zones més poblades del país, en els mitjans de comunicació, en el món del treball i en l'oferta d'oci. Només cal pensar en la desproporció existent entre els canals televisius en català i els que són en la llengua de l'antic Regne de Castella, encara que Tv3 sigui líder d'audiència, no arriba ni a un 20% del total, és a dir, que el 80% restant és televisió consumida en castellà.  Fins i tot m'he fixat que hi ha algunes mares magribines, i també d'altres orígens, que tot i no tenir l'espanyol com a llengua pròpia, hi parlen als seus fills, suposo que per facilitar-ne la "integració", o potser perquè  no els agrada que els sentin parlant en la seva llengua pel carrer, cosa que també passa. La immersió és imprescindible per garantir el futur del català com a llengua nacional de Catalunya, compartida per tothom amb independència del seu origen, i per això se la volen carregar. 

Cap comentari: