dilluns, 6 de maig de 2013

Nazis, diuen?

Deia Joseph Goebbels, el ministre de Propaganda de Hitler, que una mentida, si es repeteix prou vegades, esdevé una veritat. I aquesta màxima és la que apliquen fil per randa els espanyolistes de diferent pelatge quan vinculen una vegada i una altra el catalanisme amb el nazisme i el feixisme. Els darrers exemples els hem tingut amb un infame programa de la televisió pública de Madrid i amb unes declaracions del dissenyador Javier Mariscal.

El catalanisme sempre ha estat en la trinxera oposada a la del feixisme, tant és així que els catalanistes que van col·laborar amb la rebel·lió franquista ho van fer deixant de banda el seu catalanisme, prioritzant altres interessos. El catalanisme s'ha caracteritzat pel seu caràcter cívic i democràtic, i és un d'aquells nacionalismes que, lluny de pretensions expansionistes, tan sols defensa el manteniment i projecció al futur de la nació catalana dins dels seus límits històrics. 

Contràriament, centrant-nos en Telemadrid, tenim una televisió políticament controlada pel Partit Popular, el partit que disposa de majoria absoluta a totes les institucions polítiques amb seu a la capital de l'estat, avui homologat com a partit democràtic europeu, però que té el seu origen en el franquisme, un règim feixista que va col·laborar obertament amb el nazisme, més del que s'havia volgut fer creure durant molts anys, com estan demostrant recerques històriques recents. Un règim que el Partit Popular s'ha negat a condemnar, quan no n'ha fet elogis més o menys vergonyants. Espanya és un estat que no ha fet net del seu passat feixista, encara molt recent en el temps, i el principal responsable, si bé no l'únic, és el partit que marca el pas ideològic de la televisió autonòmica madrilenya, la mateixa que, com molts altres mitjans de la dreta espanyola, juga a equiparar catalanisme i feixisme, una de tantes manipulacions del llenguatge que els caracteritzen, exactament allò que aquell programa televisiu deia denunciar.

Un altre cas és el de Javier Mariscal qui, amb una total lleugeresa, ha assimilat les banderes de l'Onze de Setembre amb l'època de Hitler. Podem dir que Mariscal és representatiu d'aquells que ataquen el catalanisme des de posicions "progressistes" i pseudo-cosmopolites. Si indagues una mica en la biografia d'aquests personatges et trobes que sovint són fills de jerarques de l'antic règim, en el cas de Mariscal ni més ni menys que d'un fundador de Falange condecorat amb la Creu de Ferro pels serveis prestats a l'estat nazi com a membre de la División Azul. Malgrat les aparences alguna cosa els queda d'allò que van mamar a casa. Les paraules de Mariscal no ens haurien de sorprendre, l'any 1988, en vigílies dels Jocs del 92, va dir allò tant simpàtic que és horrorós que a Barcelona hi hagi tants catalans:
Diari "Las Provincias":¿Qué es lo más horroros en Barcelona?
Mariscal:Que pretende tener "sis milions" de personas. Y no llegan.También es horrible que haya tantos catalanes. (Diari "Las Provincias" de València, 21/01/1988)
Si fa no fa el mateix que en deia el president del Real Madrid i feixista de pro Santiago Bernabeu,  el mateix pensament que tenien els nazis respecte a l'Europa Oriental, que veien com un espai vital per al poble alemany, on els feien nosa els eslaus, els jueus i els gitanos. 

El problema, els vincles amb el feixisme, la falta d'escrúpols i una visió de Catalunya amb inquietants paral·lelismes amb el nazisme, el tenen ells, no pas el catalanisme. 

Cap comentari: