dimecres, 22 de maig de 2013

"Primavera a orillas del Wolchow"

Ja ho dèiem l'altre dia que l'estat espanyol no ha fet net de la seva vinculació amb el feixisme, però no m'esperava que la inefable Llanos de Luna ens ho corroboraria de forma tan gràfica lliurant un diploma de reconeixement a un  simpatitzant de la "División Azul", vestit amb la camisa blava i la boina vermella que acredita la seva ideologia ultra. Diu la Guàrdia Civil que  la "Hermandad Nacional de la División Azul" és una entitat legal inscrita en els registres corresponents, i no seré jo qui els negui el dret d'associar-se, ara bé, ¿ des de quan la Benemèrita, cos de seguretat d'un estat pretesament democràtic, es dedica a homenatjar forces feixistes com aquella formació militar de voluntaris, integrda en la Wehrmacht del  Reich per participar en la invasió de la Unió Soviètica, al mateix temps que s'iniciava l'Holocaust dels jueus d'Europa? Fóra injust afirmar que tots els membres  de la Divisió eren feixistes, també n'hi va haver que s'hi van allistar per altres motivacions, per exemple per fer-se perdonar el seu passat republicà, però els qui encara avui desfilen amb l'uniforme d'aquella època reivindiquen amb orgull el seu llegat feixista. Totes les  democràcies d'Europa occidental han repudiat el seu passat totalitari, tant Itàlia i Alemanya com els països ocupats pels nazis on es van establir règims col·laboracionistes. Tot i aquest rebuig hi romanen espais d'ombra, malgrat la desnazificació, un personatge com Kurt Georg Kiesinger,  que havia estat militant del NSDAP des de 1933 i alt funcionari de l'estat nazi fins al final de la guerra, va arribar a ser canceller de la República Federal Alemanya entre 1966-1969, encapçalant un govern de gran coalició format per democristians i socialdemòcrates. No cal dir que a Itàlia els nostàlgics de Mussolini sempre han tingut presència en l'esfera pública i durant els darrers vint anys han format part dels governs de Berlusconi, el qual no s'ha estat de relativitzar el caràcter totalitari del règim feixista. El mateix alcalde de Roma, Giovanni Alemanno, va ser un jove militant d'ultradreta apallissador d'esquerranosos. Tanmateix, ni a Alemanya no són concebibles els homenatges públics a les SS ni a Itàlia al "Corpo di Spedizione Italiano in Russia".. Entre els feixismes italià i alemany i l'espanyol hi ha una diferència substancial,  els dos primers van patir una derrota total en la segona Guerra Mundial, l'espanyol, en canvi, no va ser mai vençut. Mussolini va ser afusellat i el seu cadàver exposat al públic a una benzinera de Milà, Hitler es va suïcidar al seu búnquer (protegit, entre d'altres, per antics membres de la Divisón Azul) quan l'Exèrcit Roig es trobava a les portes de Berlín. Franco va morir al llit i va ser succeït per l'hereu que ell mateix havia designat, Juan Carlos de Borbón. La dictadura espanyola es va limitar a evolucionar fins a impulsar la seva pròpia reforma i esdevenir un estat democràtic i de dret, on tot estava "atado y bien atado", un estat on els fills dels quadres de l'antic règim ocupen les principals posicions de poder polític i econòmic. 

Cap comentari: