No hi ha debat.

Des que es va iniciar el procés sobiranista, després de l'Onze de Setembre de 2012,  hem estat testimonis del desplegament "argumental" dels defensors de l'statu quo, que si per alguna cosa destaca és justament per la manca d'arguments racionals. Hores d'ara no hi ha hagut debat sobre els pros i contres de la independència per simple incompareixença de l'adversari. Els unionistes, per dir-ho finament, no han volgut baixar a l'arena del debat democràtic, s'han instal·lat en el menyspreu, l'exabrupte, l'insult i l'amenaça. Ningú no té el valor de defensar el manteniment de Catalunya dins d'Espanya aportant arguments, dades i valoracions que ens expliquin per què serà millor per als catalans romandre sota el control polític de Madrid. El que ens presenten com a argument, l'expulsió de Catalunya de la UE i l'exclusió de la comunitat internacional, no és més que una amenaça. Ens anuncien que si ens n'anem ens faran la vida impossible fins al dia del Judici Final. Així no és possible el debat, des del bàndol català es projecten les oportunitats que pot oferir un estat català, des del bàndol espanyol es limiten a anunciar, en primer lloc, la impossibilitat de la proposta, i en segon lloc, que si finalment es fes realitat, ja se n'encarregarien ells de fer que la criatura fracassés. D'altra banda hi ha aquest intent delirant de criminalitzar tot el moviment independentista fent constants al·lusions al nazisme i al feixisme. Aquest fet, a més de ser una enorme calúmnia, representa una ofensa intolerable per a un moviment que si per alguna cosa destaca és pel seu caràcter democràtic i inclusiu. Els qui fan aquestes perilloses analogies retraten la seva pròpia indigència o deshonestedat intel·lectual, insulten milions de catalans i la mateixa memòria de les víctimes del nazisme i del feixisme. La cosa encara agafa unes proporcions més ofensives quan resulta que molts d'aquests personatges que pretenen empastifar-nos amb l'acusació de feixistes, són els mateixos que s'han negat a condemnar la dictadura franquista.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls