dimecres, 22 d’octubre de 2014

9N

La reivindicació del dret a decidir ha estat un gran èxit i gaudeix de les simpaties de gairebé un 80% de la població. L'únic argument que l'estat hi branda en contra és el pes de la seva llei,  les seves apel·lacions a un dret a decidir sobre el futur de Catalunya compartit per tots els espanyols resulten grotesques, fins i tot per a molts contraris a la independència. S'ha consolidat al nostre país la consciència que tenim dret a l'autodeterminació, com qualsevol altre nació del món, però encara no hem trobat la fórmula que ens permeti exercir aquest dret plenament.

Confesso que sempre he estat escèptic respecte a les expectatives generades pel 9N. Sempre he dubtat que es pogués celebrar un referèndum d'autodeterminació ( encara que en diguem consulta) en el marc de l'ordenament jurídic vigent, i sobretot, sota la bota opressiva de l'estat espanyol. Tot i així crec que la seva convocatòria és una estació necessària del procés cap a la independència. 

Durant tot el procés m'han semblat excessiu l'èmfasi en el "dret a votar". Les samarretes "Vull Butà" amb el dibuix d'un bombona fan gràcia, però es queden a mig camí de l'autèntica reivindicació, perquè el fet de votar permet expressar una preferència però no determina per si sol l'exercici del dret a decidir. Al balcó tinc l'estelada però no hi vaig penjar el llençol que d'Òmnium amb el lema "9N. Votar és normal", no pas perquè no hi estigui d'acord, sinó perquè no crec que l'accent s'hagi de posar en el fet de votar, sinó en l'objectiu que es vol assolir o, si més no, en el dret a decidir en exercici del qual hem de votar. Per eludir la prohibició estatal hem practicat aquest contorsionisme dialèctic basat en parlar de consulta quan volíem dir referèndum i de dret a votar quan volíem dir dret a l'autodeterminació, però a aquestes alçades ja toca anar deixant de banda els eufemismes.

Jo vull que Catalunya sigui un estat independent, la consulta tan sols és un mitjà per assolir aquest objectiu, però aquest mitjà no pot ser eficaç amb el boicot actiu de l'estat. Per organitzar una consulta ben feta cal fer el desplegament propi d'unes eleccions, amb plena implicació de les administracions públiques i del seu personal, amb una campanya electoral celebrada amb normalitat, amb compareixença dels defensors de les diferents opcions plantejades. La prohibició aplicada per l'estat via suspensió del TC feia impossible l'acompliment d'aquestes condicions. Per això em va resultar preocupant que per part d'ERC, i específicament del seu líder, pocs dies abans de la convocatòria de la consulta es proposés la desobediència a l'eventual suspensió del TC. No perquè jo tingui cap inconvenient per desobeir el TC, sinó perquè la crida a la desobediència implica exigir que milers de funcionaris i càrrecs públics incorrin en infraccions que podrien considerar-se delictives i costar-los la seva feina o, segons el cas, fins i tot la seva llibertat, per celebrar una consulta no vinculant,  mentre els altres, els que no ens la juguem, els fem crits d'ànim arrecerats rere la pancarta. Si en algun moment s'ha de desobeir, si hi ha d'haver ruptura amb l'ordenament espanyol, ha de ser per proclamar la independència, no pas per celebrar una consulta que per si sola no pot ser decisiva.

La solució que s'ha activitat, el nou format del 9N, és l'única possible si es vol oferir als catalans la possibilitat de votar directament a favor o en contra de la independència, per fer allò que tant s'ha reivindicat durant tots aquests mesos. A mesura que els ajuntaments s'hi impliquen i que es multiplica el nombre de voluntaris disposats a col·laborar-hi s'assembla més al que hauria estat la consulta en el seu format inicialment previst, comptant sempre amb el boicot de l'estat i de l'espanyolisme. Hores d'ara és molt difícil sostenir que el model pel qual s'ha optat és pitjor que la celebració de la consulta desobeint la suspensió del TC i sota l'assetjament de l'estat. Fins i tot ara, quan no es coneixen impediments legals per celebrar el nou 9N, hi ha alguns ajuntaments que tenen dificultats per trobar funcionaris que vulguin implicar-s'hi, no pas perquè hi estiguin en contra sinó per por d'incórrer en alguna irregularitat que els pugui passar factura. I si ara ja costa, què no hauria passat si s'hagués pretès celebrar la consulta desobeint la suspensió del TC? Quants funcionaris se l'haurien jugada?

Feliçment, els indicadors de què disposem permeten ser optimistes respecte al nou 9N. El país, malgrat els dubtes inicials, està oferint una resposta massiva per fer-ne possible la celebració. Durant les dues properes setmanes caldrà centrar els esforços en convèncer el màxim de gent possible perquè vagin a votar SiSí, per convertir aquesta consulta en una cosa més que un exercici de llibertat d'expressió, perquè sigui un impuls definitiu en el procés cap a la independència.

Cap comentari: