diumenge, 23 de novembre de 2014

Adoctrinament

És una cantarella repetitiva aquella que assenyala TV3 i l'escola com a responsables del creixement de l'independentisme català. Segons les múltiples veus de l'espanyolisme les darreres generacions de catalans haurien estat adoctrinades a l'aula i davant la pantalla de televisió per odiar Espanya i somniar en una Catalunya sobirana, heus ací l'explicació que donen a un fenomen tan incomprensible com és la voluntat de renunciar a la preuadíssima nacionalitat espanyola per esdevenir ciutadans d'una utopia provinciana al servei d'una màfia regional endogàmica i corrupta fins al moll de l'os, o almenys així és com ells ho descriuen. 

Això no obstant, l'audiència de TV3 no va més enllà d'un 15% del total, encara que sigui líder, i fins i tot s'han publicat llibres que en denuncien l'adhesió a un marc mental espanyol. Pel que fa a l'escola, a banda d'una immersió lingüística aplicada amb moltes llacunes, l'adoctrinament que s'hi fa, almenys a la pública, és en els valors de la vella "nova esquerra", no pas en el nacionalisme català, llevat de comptades excepcions. Però a més, una gran part dels qui avui formen la base social de l'independentisme actual van educar-se a l'escola franquista o a la dels primers anys de democràcia  i autonomia, quan encara no s'havia implementat la immersió, i els programes de televisió que van mamar van ser els que s'emetien pel primer canal de RTVE. Deixant de banda les generalitzacions, jo mateix, que vaig néixer l'any 1972, vaig començar l'escolarització obligatòria en castellà: la mestra era andalusa i em sembla que no vam tenir mestre de català, unes poques hores a la setmana, fins a segon d'EGB. El meu primer contacte amb el català culte va ser a través de l'església, on es llegien les escriptures i el missal en un català formidable, situat a mig camí entre una llengua literària artificiosa i la llengua popular. 

En quant a la TV, fins a l'aparició de TV3 l'any 1983, la presència de la nostra llengua es trobava relegada als programes de baix cost del Circuit Català, alguns d'alta qualitat i molt imaginatius, tot sigui dit, però el gruix del nostre consum televisiu, que era molt abundant, es concentrava en la programació de TVE1. En tot cas, si algun adoctrinament vaig assimilar va ser el de la legitimitat de la lluita ( no necessàriament violenta) contra l'ocupant i l'opressor, com exemplificaven Curro Jiménez i les seves escaramusses contra els francesos, i infinitat de pel·lícules i serials en què l'heroi plantava cara a un poder injust, arbitrari i abusiu. D'aquella època em vénen al cap sèries com "Holocausto","Raíces"i "El Planeta de los Simios", i fins i tot "Heidi", l'alegre nena dels Alps que es rebel·lava contra l'autoritarisme de la senyoreta Rottenmeier. 

Els camins de l'adoctrinament són inescrutables, però la immensa majoria de catalans no han rebut cap mena de formació de l'esperit nacional català des de la seva tendra infància, ans al contrari, des del DNI fins a la publicitat, passant per la major part dels mitjans de comunicació i els mateixos hàbits adquirits durant generacions, se'ns ha inculcat que som espanyols. El mèrit del catalanisme, i en un grau superior de l'independentisme, és la capacitat de bastir una alternativa creïble a la identitat nacional espanyola imposada per l'estat i el mercat. A la Catalunya d'avui conviuen ambdues identitats, sovint en una mateixa persona que les combina en diferents graus. Si algun canvi important s'ha produït en els darrers anys és que cada vegada més gent ha entès que la identitat nacional catalana no es pot entendre com una identitat subordinada a l'espanyola sinó com a una identitat amb substantivitat pròpia, tan digna com qualsevol altra, que no necessita recolzar-se en l'espanyolitat per presentar-se al món.  Una vegada assumida aquesta autosuficiència identitària no costa gens fer el pas d'assumir la possibilitat d'autosuficiència política, és a dir, de la independència. 

En aquesta evolució de la percepció de la pròpia identitat sí que hi han tingut alguna cosa a veure l'escola i TV3 . D'una banda perquè l'estatus de la llengua és clau per prestigiar la identitat catalana, també per als no-catalanoparlants, i tant la nostra televisió pública com l'escola han estat determinats perquè s'assumís que el català és una llengua útil i eficaç per tots els àmbits socials i formes d'expressió, no limitada a uns usos familiars, folklòrics o culturalment minoritaris.  Però juntament amb la llengua, per a la consolidació d'una identitat nacional com la nostra és necessari el reconeixement de l'existència d'un país amb referents propis, i en aquest sentit Tv3 també ha fet i fa un gran paper, malgrat  una audiència minoritària, en la mesura que és una televisió generalista de primer nivell feta a Catalunya per a Catalunya, que informa des d'una òptica catalana tant d'allò que passa al nostre país com a la resta del món i genera i projecta un imaginari propi, si bé hi ha hagut períodes, programes i criteris informatius que no són mereixedors d'una valoració tan positiva. En canvi els genets de l'espanyolisme passen de llarg sobre un fenomen que, al meu entendre. ha estat i és gairebé tan important com TV3 per a la normalització de la catalanitat: les emissores de ràdio, liderades per Catalunya Ràdio i RAC1, que han esdevingut clarament majoritàries, seguides per les ràdiofórmules i les ràdios d'àmbit territorial més reduït. 

Contràriament al que predica l'enemic,  a Catalunya no hi ha hagut adoctrinament sobiranista sinó una progressiva normalització de la catalanitat, el ressorgiment d'una realitat nacional llargament reprimida que rebrota sempre que s'obren espais de llibertat.   

Cap comentari: