dissabte, 16 de maig de 2015

Som i serem gent catalufa

El primer dissabte de campanya de les municipals vam descobrir el delirant compte de twitter de la persona que ocupa el quart lloc de la llista d'ICV-EUiA per Girona, una tal Marina Pibernat, que ha saltat a una breu fama mediàtica per l'odi que manifesta envers els seus compatriotes d'identitat catalana, als quals anomena "catalufos". Les seves expressions d'odi anticatalà l'han obligada a retirar-se de la candidatura comunista xupiguai, si bé formalment encara hi figura. ICV i EUiA s'han desmarcat de la catalanòfoba gironina, limitant-se a dir que no en comparteixen ni el fons ni les formes, però de seguida han aparegut indesitjables,  com el candidat número 5 de la candidatura comunista de Figueres i personatges vinculats a la mòmia "PSUC Viu" i a una cosa que es diu "Esquerra Federal",  que s'han solidaritzat amb aquella dona, fins i tot amb una mena de manifest publicat a "El País". 

Confesso la meva sorpresa, no tant perquè hi hagi un boja catalanòfoba a Girona, sinó per les reaccions que aquest fet ha despertat entre la gent d'ICV-EUiA i el seus entorns. Estic acostumat a veure'ls com els guardians de la correcció política, sempre a punt per censurar tot allò que pugui representar, ni que sigui remotament, una expressió ofensiva envers l'origen, raça o gènere de les persones. De fet un dels eixos de la campanya dels ecosocialistes és denunciar els missatges criptoxenòfobs del Partit Popular, com el "Limpiando Badalona" de Garcia Albiol, però en el cas de la Pibernat no hi ha cap ambigüitat,  l'odi anticatalà hi és explícit i sense matisos. 

Estic convençut que si a un candidat comunista se li haguessin descobert tot de piulades en contra dels  llatinoamericans,  anomenant-los"sudaques" i fent comentaris ofensius sobre la seva identitat, hauria estat expulsat "ipso facto", denigrat de forma emfàtica i condemnat a l'ostracisme sense opció per al perdó. I el mateix hauria passat si el seu odi s'hagués adreçat contra els negres, contra els musulmans o contra els espanyols. Però es veu que els catalans pertanyem a una categoria d'éssers humans que no és digna del mateix nivell de respecte o protecció que els altres, malgrat que en el context mundial som una minoria ínfima i en perill d'extinció identitària. 

Per a mi aquesta polèmica ha estat sorprenent, però clarificadora,  he entès que per a una part de l'esquerra d'aquest país la identitat catalana hauria de desaparèixer, que una altra part d'aquesta esquerra no mouria ni un dit per evitar-ho i que per a molts presumptes antiracistes, els catalans, a diferència de qualsevol altra grup humà,  no ens mereixem la més mínima protecció. 


Cap comentari: