dissabte, 13 de juny de 2015

Apunts postelectorals

Ja tenim constituïts els nous ajuntaments, amb un gran protagonisme atorgat als canvis produïts a Barcelona i a Badalona. Tanmateix la fotografia del país que ofereixen els resultats electorals és molt més complexa. CiU ha tornat a ser la força més votada, però a la baixa, patint una severa patacada a l'àrea metropolitana de Barcelona i una mica més enllà. El PSC s'enfonsa però manté els principals feus metropolitans, i salva Tarragona i Lleida, tot i una gran davallada. ERC puja notablement a tot el país però es queda per sota de les expectatives que s'havia creat fins fa ben poc. El PP s'enfonsa a tot arreu menys a Badalona  i a Castelldefels. C's recull tot allò que perd el PP i s'estén per les ciutats del país. ICV-EUiA baixa on es presenta amb la seva pròpia identitat però es beneficia de les aliances amb Podemos i Guanyem allà on s'han format, sobretot a Barcelona. Podemos apareix al mapa municipal, amb alguns èxits puntuals i la sort de formar part de la llista d'Ada Colau.
CiU s'ha beneficiat de l'èxit de fa quatre anys, quan va obtenir l'alcaldia a la major part de municipis del país, sovint amb  candidatures renovades que han fet una molt bona feina i que ara n'han recollit els fruits. El problema és que allà on CiU no tenia l'alcaldia la tendència ha estat clarament a la baixa, i a les ciutats grans, on pesa més la marca que la candidatura, la patacada ha estat considerable, des de la desaparició en algunes ciutats metropolitanes, com Santa Coloma de Gramenet, Cornellà i Viladecans, fins a la pèrdua de sis regidors a Terrassa i de quatre a Tarragona. És evident que la marca CiU passa per hores baixes encara que guanya pel fet de tenir molts bons alcaldes i una gran implantació per tot el territori. 
El PSC cau a tot arreu, però salva els mobles a les ciutats metropolitanes on gaudeix d'una hegemonia històrica, a la qual no és aliena una potent xarxa clientelar. Només cal veure que a les ciutats on va perdre l'alcaldia fa quatre anys, i per tant també el control de la maquinària municipal, els seus resultats han estat nefastos, començant per Barcelona, on ha passat d'onze a quatre regidors, seguint per Badalona, de segona a tercera força, i acabant a Castelldefels, de 8 a 4 regidors. A Mataró també han baixat però es beneficien de la caiguda superior de CiU, que ha substituït l'alcalde per un nou candidat. 
ERC ha fet un bon resultat, a la Catalunya interior i rural ha estat la màxima beneficiària de la caiguda del PSC i s'ha posicionat com a principal alternativa a CiU.  A l'àmbit metropolità però, la tendència és que  ERC, que ve d'uns resultats penosos ara fa quatre anys,  guanya els mateixos regidors que perd CiU. Sembla que hi hagi uns transvasament de vots dins de l'àmbit sobiranista. Quatre anys enrere la marca ERC encara patia l'efecte tripartit, i molts dels seus votants van optar per CiU, ara és CiU la que paga l'acció de govern en un període de crisi dura i amb un finançament escanyat, la vinculació amb casos de corrupció i un discurs nacional entelat per les ambigüitats de Duran i d'altres dirigents. Si bé ERC ha tret pit dient que és la segona força a l'àrea metropolitana, la realitat és que el seu èxit es basa en el vot independentista convençut des fa anys, i contràriament als seus discursos i a les pretensions de la seva estratègia, no penetra gens en l'electorat majoritari, d'identitat espanyola, amb una excepció digna d'estudi i consideració, la victòria contundent d'Oriol Junqueras a Sant Vicenç dels Horts. 
El PP ha patit el descrèdit del govern espanyol i sobretot la seva implicació en incomptables casos de corrupció, a la qual cosa s'hi ha afegit el l'aparició d'un partit com Ciutadans, que si bé en els seus inicis semblava més orientat a competir pel vot espanyolista del PSC ha acabat fent-se amb el vot desencantat del PP. És significatiu però que hagi guanyat a les ciutats grans on tenia l'alcaldia, Castelldefels,  i sobretot a Badalona, on a més el Partit Popular, amb un empremta molt personal de Garcia Albiol, guanya clarament en uns barris sociològicament molt similars als barris de Barcelona on Colau obté els millors resultats. Sembla que el mateix perfil de ciutadà que  opta per l'esquerra populista a Barcelona ho fa per la dreta populista a Badalona.
Ciutadans ha pujat molt  i s'ha estès pel país, però el seu creixement sembla nodrir-se fonamentalment de les pèrdues del PP. També reben vot d'altres formacions, però aquestes transferències no tenen clares repercussions en l'assignació de regidors. Es tracta d'un partit que gira exclusivament a l'entorn de la popularitat televisiva del seu líder, però és el més ben posicionat per liderar l'espanyolisme en les eleccions plebiscitàries del 27S.
ICV-EUiA ha mantingut alcaldies com la del Prat i la de Sant Feliu de Llobregat, i n'ha guanyat d'altres a través de pactes diversos,  però en termes generals, allà on s'ha presentat amb marca pròpia ha tendit a la baixa. En canvi, on ha confluït amb Podemos i altres col·lectius d'esquerra radical s'ha beneficiat del creixement d'aquest espai polític, sobretot a la capital, on, si bé ha passat de cinc a dos regidors propis, formen part de la llista guanyadora.
Pel que fa a Podemos, les candidatures que n'han sorgit han obtingut resultats discrets però respectables si tenim en compte que molt sovint estaven formades per perfectes desconeguts en la política local , si bé s'han beneficiat d'una marca amb gran impacte televisiu. L'excepció novament és Barcelona, on participaven en la llista de Colau, i també, encara que en menys mesura, a Terrassa i a Badalona, on han format part de les candidatures que hi han donat la sorpresa.
En quant a la CUP es pot que dir han assolit grans èxits: han crescut o s'han mantingut a l'alça allà on ja hi eren, s'han posicionat com a segona força en ciutats com Reus, Sant Cugat i Premià de Mar, han guanyat noves alcaldies, entre les quals una capital de comarca com Berga,  i han entrat en moltíssims ajuntaments per primera vegada, entre els quals destaca Barcelona. Per arrodonir-ho, les candidatures compartides amb altres forces, com la Crida de Sabadell i Guanyem Badalona en Comú, on tenien un paper protagonista, ostentaran l'alcaldia d'aquestes ciutats.

Cap comentari: