diumenge, 26 de juliol de 2015

Incertes glòries electorals

En contra del que pugui semblar,  Ciutadans va fracassar en les eleccions del darrer 24 de maig a Catalunya. Certament van obtenir un 7,54% dels vots, un gran salt respecte a l'1,08% de l'any 2011, però tot i tractar-se d'una força política emergent que pretén encarnar l'espanyolisme més dinàmic, el seu increment percentual es correspon de forma gairebé simètrica amb la davallada del PP, l'altre exponent del centredreta espanyolista. C's no ha anat més enllà d'ocupar la meitat de l'espai espanyolista que ja ocupava el PP a Catalunya, sense fer-lo més gran. Per acabar-ho d'arrodonir no han obtingut cap alcaldia i tan sols han estat decisius a Calafell i influents, per opció d'àngel Ros, a l'ajuntamnet de Lleida. L'operació que fa anys va endegar una colla d'intel·lectuals anticatalanistes per crear un partit que atragués el vot espanyolista del PSC, ha acabat, en el seu millor moment, disputant-se el mateix terreny amb el PP, amb una incidència existent però no rellevant entre els antics votants d'esquerres.  A Barcelona han passat de zero a cinc regidors i són la tercera força més votada, però el PP ha baixat de 9 a 3 regidors. Els d'Albert Rivera ni tan sols no han capitalitzat tota la caiguda de l'Alberto Fernández-Díaz. Això no vol dir que en les eleccions al Parlament no puguin fer una bona collita de vots, però res no fa pensar que puguin ser decisius.
De la mateixa manera que parlem de fracàs de C´s i de la dreta espanyolista al nostre país, incloent-hi, amb matisos,  la quasi desaparició de Plataforma per Catalunya (PxC), també hem de reconèixer un cert fracàs del sobiranisme a l'àrea metropolitana, deixant de banda la ciutat de Barcelona, que  té una dinàmica pròpia. Els limitats resultats metropolitans del sobiranisme no són cap sorpresa, però descarten les hipòtesis d'aquells que somiaven en l'atracció de les masses metropolitanes cap a un independentisme amb fort contingut social i sense càrregues identitàries. ERC ha millorat resultats però en un context en què CiU s'ha estimbat, fins al punt de desaparèixer d'ajuntaments com els de Cornellà, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans, i baixant significativament a tot arreu, perdent la meitat o més dels regidors, ERC no ha anat més enllà de guanyar els regidors que ha perdut la ja dissolta federació nacionalista, i a vegades ni això.  S'enganyen els que pretenen veure en els resultats dels republicans l'èxit d'una estratègia de penetració en els barris de l'antiga immigració espanyola. El que s'ha produït és una redistribució del vot sobiranista en un moment en què la marca CiU pateix un desgast considerable, que es fa notar especialment en les ciutats on no és alternativa de govern i basa els seus resultats en la fidelitat del seu electorat a les sigles. ERC pot posar novament com a exemple la victòria del seu líder a Sant Vicenç dels Horts, on a passat de 6 a 9 regidors, però cal tenir en compte que en aquesta ciutat es presenten amb una candidatura que porta per nom "Junts per Sant Vicenç" que sense amagar la seva òbvia vinculació amb el partit del seu cap de llista, hi marca distàncies, actua en clau molt local i, el que és més important, accepta que en els seus rengles hi conflueixen independentistes i no independentistes. Hi ha qui en l'èxit local de Junqueras hi ha vist un efecte "popularitat televisiva", com el que està beneficiant altres candidatures emergents.

Cap comentari: