dissabte, 23 de desembre de 2017

Què és populisme ? em dius, mentre oneges la rojigualda a ritme de Manolo Escobar

L'unionisme, i també alguns analistes internacionals mal informats o mal intencionats, han volgut identificar l'independentisme amb els moviments populistes, emergents al món occidental des de la crisi de 2008. La realitat és exactament la contrària.  El perfil educatiu i social dels votants unionistes a Catalunya coincideix sospitosament amb el dels votants de les opcions considerades populistes, ja sigui Trump als EUA, el Brexit al Regne Unit o Le Pen a França. L'auge independentista no és la conseqüència, ni molt menys, de l'exacerbació identitària dels catalans, sinó de la constatació empírica que l'estat espanyol actua contra els nostres interessos en múltiples àmbits de la política, de l'economia i de la cultura. Així com els nous populismes posen en entredit les convencions del pensament políticament correcte i promouen el retorn a models d'estat nació propis de mitjans del S. XX, l'independentisme català s'ha cenyit en tot moment a una acció i a un discurs basats en el pacifisme i en l'adopció de la complexitat de les societats modernes, amb una clara voluntat d'obertura al món versus al replegament pregonat pel populisme. El civisme que ha caracteritzat totes les manifestacions, el rebuig de tota violència i de tota possible expressió de xenofòbia i de rebuig a l'altre, la celebració de la diversitat i la defensa dels drets humans, l'apel·lació a la democràcia i a la llibertat, són les banderes que identifiquen el moviment per la independència en  tota la seva extensió, a vegades amb un excés d'ingenuïtat. Res de més allunyat de l'agressivitat que tenyeix sovint  la reacció unionista. A Catalunya, el més semblant a un míting de Donald Trump o de Le Pen és una concentració espanyolista. La presència de grups d'ultradreta, la intolerància envers l'adversari politic, els incidents violents, el supremacisme identitari. Tot agreujat després de l'1-O, quan tot just dies després de l'atac combinat de Guardia Civil i Policia Nacional contra els ciutadans catalans que van participar al referèndum, milers d'unionistes van desfilar per la Via Laietana vitorejant aquelles forces policials, amb nul·la empatia envers els conciutadans que n'havien patit les agressions. La unitat d'Espanya es troba per sobre de la veritat i de qualsevol altre valor humà. Espanya com a realitat eterna i intocable, abans per voluntat divina, ara per obra i gràcia d'una constitució transformada en un ídol momificat, objecte de veneració obligatòria. Nostàlgia per un passat de certeses absolutes a ritme del hit de Manolo Escobar "Que Viva España", crides a la sang espanyola dels pares i dels avis, per damunt i al marge de qualsevol identificació amb la nació catalana, una nosa en la seva visió de l'Espanya "una, grande y libre".

Cap comentari: