dimarts, 3 d’abril de 2018

Radiacions xineses

Amb la supressió de la limitació de mandats Xi Jinping pot acabar esdevenint president vitalici de Xina, un nou dictador en un règim autoritari que passa d'una direcció col·lectiva i renovada periòdicament a la concentració del poder en un líder únic. Es culmina un procés de transformació política del país que, en comptes d'evolucionar cap a la democràcia de forma simultània amb la seva creixent prosperitat econòmica ha fet una regressió cap al poder unipersonal propi de l'època de Mao. El creixement del PIB del gegant asiàtic l'aproxima de forma imparable cap a la primacia econòmica, alhora que reforça les estructures autoritàries i projecta poder econòmic, polític i militar sobre tot el seu entorn geogràfic, amb una pugna creixent per a l'hegemonia sobre el Mar del Sud de la Xina amb els EUA que fins ara governava les ones en solitari. El sorgiment d'una nova superpotència és un fenòmen d'impacte global, transformador i ple de riscos. L'acadèmic Graham Allison ha desenvolupat al llarg d'anys d'estudi  la teoria de la "trampa de Tucídides", que exposa en el seu llibre  "Destined for War", segons la qual el sorgiment d'una nova potència en el context internacional acaba desencadenant un conflicte, la major part de vegades bèl·lic, amb la potència dominant que veu amenaçat el seu domini. un escenari que podria reproduïr-se si els EUA i la Xina no aconsegueixen conduir la seva creixent rivalitat per vies més segures. Però la irrupció xinesa no afecta només l'equilibri geopolític asiàtic. El poder econòmic té conseqüències polítiques i culturals. Els interessos creuats, les expectatives, els incentius i les coaccions que pot generar un país avançat amb 1.389 milions d'habitants condicionen cada vegada més governs, empreses i persones d'arreu del món. I si la Xina ha esdevingut competitiva i capdavantera en múltiples indústries en les quals fa quatre dies gairebé no hi tenia presència, no hi ha cap motiu per descartar que no pugui fer el mateix en el camp de les indústries culturals, que són un dels pilars fonamentals de l'hegemonia nord-americana al món. No es tracta només de fer caixa venent entrades de cinema, viodejocs i subscripcions a Netflix o HBO,  es tracta de transmetre valors, relat històric i models de societat a tot el món d'una forma sistemàtica i sostinguda en el temps, fins a esdevenir referents per a gran part de la humanitat. No ens costa gens identificar idees, hàbits, costums i modes que hem fet nostres i que no són altra cosa que importacions de la cultura USA, fins al punt que també els moviments alternatius i contraculturals beuen molt sovint de tradicions originades als EUA o si més no, popularitzades a través dels EUA. És  més que probable que la Xina creiï una indústria cultural que li permeti exportar els seus valors i visió de la història i de la societat molt més enllà de les seves fronteres, fent-ne referent per a milions de persones arreu del planeta. El canvi és rellevant. El model americà, amb totes les seves contradiccions, sempre ha pretès justificar-se en la defensa de la llibertat i la democràcia, fins i tot quan ha donat suport a dictadures i a invasions armades.  El model xinès, al llarg de tota la seva història, representa els valors contraris: el seu èxit es basa en l'autoritarisme i la submissió dels individus a les directrius d'una elit política i tecnocràtica que pren les decisions al marge de la voluntat popular. La llibertat dels individus resta restringida als àmbits de llibertat econòmica oberts a discreció per  l'estat i a la capacitat de tria en un mercat amb múltiples possibilitats de consum però igualment subjecte als límits dictats per les autoritats. La caiguda dels règims comunistes i el moment unipolar dels EUA van ampliar substancialment el perímetre de la democràcia i de la llibertat, a Europa i a tot el planeta, fins al punt d'anunciar-se la fi de la història en termes de confrontació entre diferents models polítics i el triomf ineludible de la democràcia liberal. En canvi, el ressorgiment xinès tan sols pot alimentar l'autoritarisme, la restricció de les llibertats i la fi de la democràcia. L'èxit econòmic i l'aparent estabilitat del país fan que el seu sistema pugui resultar atractiu per a molts països, sobretot per als dirigents delerosos d'un poder il·limitat, que poden vendre el sistema implementat pel Partit Comunista Xinès com la recepte ideal per sortir de la pobresa, sense concessions a la participació política dels ciutadans ni al reconeixement dels drets humans. Molts règims africans han acollit amb els braços oberts unes inversions xineses que mai no es condicionen a la introducció de reformes polítiques ni al respecte per als drets i llibertats de la població. Però els efectes del ressorgiment xinès no es limiten als països menys desenvolupats. A Europa mateix la democràcia liberal està patint una erosió considerable en països que havien estat sota l'òrbita soviètica, i que malgrat haver consolidat sistemes democràtics després de la caiguda del comunisme, viuen ara un procés de regressió de les llibertats i d'autortitarisme creixent, amb el vistiplau d'una majoria de l'electorat. Polònia i Hongria són els casos més coneguts, però no són els únics. I què hem de dir d'Espanya? la repressió brutal aplicada contra l'independentisme català, observada amb interès pels mandataris xinesos que celebren la pèrdua de tota pretesa superioritat ètca per part de la UE,  i les penes de presó aplicades en detriment de la llibertat d'expressió no fan més que confirmar una nova onada autoritària que, per atzars de la història, coincideix amb la influència creixent de la República Popular de la Xina. 

Cap comentari: