divendres, 1 de juny de 2018

Nova etapa

L'èxit de la moció de censura contra  Mariano Rajoy ens situa davant d'un nou escenari que, sense ser falaguer, ofereix alguns punts d'interès. En primer lloc ens traiem del damunt el PP i l'autoritarisme i menyspreu amb què han governat Catalunya durant tots aquests anys, primer gràcies a la seva majoria absoluta, després gràcies al suport del bloc 155. Un altre efecte positiu hauria de ser la ruptura d'aquest bloc 155, no dels seus acords bàsics respecte Catalunya, però sí de la col·laboració i confiança mútues que han desenvolupat darrerament. Ara, la necessitat de marcar territori de cara a les futures eleccions els portarà a una probable guerra fratricida: el bloc PP-C's no es podrà resistir a demonitzar, dia sí, dia també, un PSOE que ha arribat al poder amb el suport de Podemos i els separatistes malignes. Per altra banda, PP i C's estan condemnats a combatre's mútuament per conquerir el mateix espai polític, la qual cosa pot tenir conseqüències per a en Rivera i els seus neofalangistes, als quals el PP ja no veu com una crossa necessària sinó com una amenaça existencial que han de neutralitzar per no esdevenir un partit subsidiari.  Per a Catalunya, després de mesos de bloqueig de l'autogovern, en part autoimposat per evidenciar l'arbitrarietat de l'estat, la formació de nou govern i l'expulsió del PP obren la possibilitat d'una relativa flexibilització del règim de control financer i d'impugnació sistemàtica de tota la legislació aprovada pel nostre Parlament. Digueu-me ingenu, però tenim la possibilitat de recuperar un nivell d'autonomia superior al previ al 155, però òbviament molt allunyat de l'objectiu independentista que ens vam fixar a partir de la victòria electoral de setembre de 2015. Aquesta és una visió optimista, una altra possibilitat és que el PSOE, pressionat per l'oposició i pels seus barons, vulgui evitar a tota costa donar cap senyal que es pugui interpretar com a feblesa respecte Catalunya i opti per continuar amb els mecanismes de control i limitació de l'autogovern. També existeix el risc que PP i/o C's s'avinguin a arribar a acords amb el nou govern justament per garantir que Catalunya segueixi ben collada, encara que això els suposi baixar la tensió de cara a les properes conteses electorals. 
Des d'una perspectiva catalana tenim una oportunitat, segurament reduïda, de recuperar posicions que havíem perdut des de l'aplicació del 155 i d'abans i tot, la qual cosa no es gens menyspreable, perquè contràriament als predicadors del "quan pitjor, millor", la idea de República Catalunya necessita més oxigen per avançar i guanyar nous suports i perspectiva per, amb forces renovades, poder plantejar nous salts endavant. Deixant de banda la hiperventilació de part de les xarxes socials, el cert és que hem passat, en molt poc temps, de l'expectativa d'una independència quasi imminent a la suspensió de l'autonomia i a una repressió ferotge contra els principals dirigents del país, ara a la presó i a l'exili, així com una persecució de perfil més baix contra els alcaldes que van col·laborar amb el referèndum i contra noves expressions de l'independentisme com són els CDR. A sobre s'hi ha afegit la barra lliure d'una extrema dreta violenta que campa impune pels nostres carrers. Per si fos poc, estem sent testimonis d'una espectacular retallada de la llibertat d'expressió, que té les seves manifestacions més evidents en les condemnes de presó per les lletres més o menys afortunades d'un parell de rapers. 
Són emocions molt fortes les que hem viscut durant aquests mesos tan convulsos, i ens convé recuperar forces i serenitat per emprendre de nou la lluita. S'obre un període que ens pot oferir la possibilitat d'acumular noves forces, a l'espera d'una possible victòria de l'extrema dreta en les futures eleccions espanyoles, a la qual haurem de plantar cara des d'un moviment sobiranista més ampli, fort i madur que el d'avui, que sigui capaç de fer el salt defintiu a la independència.

Cap comentari: