dilluns, 6 d’abril de 2020

És la guerra

Ja portem tres setmanes de confinament, l'estat d'alarma s'allargarà fins al 26 d'abril i tot apunta que l'emergència es mantindrà per molt més temps. Mai no havíem viscut una situació com aquesta que ,com més es perllongui en el temps més excepcional serà. Tot va començar a la Xina fa uns mesos, però fins que no ens ha arribat a casa no hem estat conscients de la perillositat del virus ni del fet que ens obligaria a tancar-nos a casa, setmanes i potser mesos, aturant l'activitat econòmica i de tot altre ordre com no s'havia fet mai abans. Això és com una guerra, sense violència però amb morts i ferits, no entre els joves combatents, sinó entre la gent més gran i la més vulnerable al virus.  Els treballadors del sistema sanitari i de les residències d'avis han esdevingut els soldats i els metges els comandants de l'exèrcit que lluita en primera línia,  mentre la rereguarda s'encarrega del suport logístic o es protegeix rera els murs de la llar. Sortosament, les botigues d'alimentació segueixen ben proveïdes i la major part de la població gaudeix d'habitatges prou confortables per fer-hi vida nit i dia i de recursos digitals per comunicar-se, passar l'estona i sovint, treballar. Però vist fredament, tot és molt bèstia. Cada dia les víctimes de la plaga es compte a centenars i milers lluiten entre la vida i la mort en hospitals saturats de pacients i mancats d'equipament. El gruix del comerç, de la indústria i de l'activitat cultural del país estan aturats i milions de catalans es veuen abocats a sobreviure amb els subsidis i ajudes que puguin rebre de les administracions, sovint amb uns expectatives de futur laboral molt fosques.
Si la guerra és dura, la postguerra s'anuncia pitjor. El cessament d'hostilitats no es preveu fins al cap de dos anys, quan es disposi d'una vacuna efectiva repartida per tot el món. Mentrestant,  viurem un conflicte d'intensitat variable, amb un retorn esglaonat a l'activitat, mantenint limitacions a les concentracions i al contacte entre les persones, i amb possibles nous confinaments puntuals per plantar cara als eventuals rebrots del virus. Moltes de les activitats que formen part de la nostra vida quotidiana es troben en entredit, però sobretot les feines, les formes de guanyar-se la vida de milions de persones estan amenaçades, ara per l'efecte immediat del tancament i tot seguit  per les dificultats d'adaptació a un nou escenari en què baixarà la demanda de molts serveis que fins ara han tingut un gran pes en la nostra economia, com ara el turisme i tot allò que se'n deriva, més un empobriment de la població en uns casos i una major prudència a l'hora de consumir en d'altres, que poden provocar una profunda depressió econòmica.  Tot apunta que en sortirem com se surt de les guerres a Europa, amb moltes famílies plorant els seus difunts i una economia devastada. Viure una guerra fa canviar la percepció de les coses i de les prioritats i això es tradueix en canvis polítics que poden arribar a tenir conseqüències constitucionals i geopolítiques de gran nivell. Veurem. 

Cap comentari: