AMPLIACIÓ DEL CAMP DE BATALLA.

A l'Iraq la candidatura "laica" d'Allawi ha estat la més votada, però durant els dies finals de la campanya  una periodista catalana ens va explicar reiteradament que la Bagdad d'avui està molt més islamitzada que la d'abans de la invasió de 2003, que ella també havia conegut. A Txetxènia les forces armades russes ja fa temps que van esclafar els independentistes, però en Jonathan Litell en el seu últim llibre ens explica que el país caucàsic, lluny d'haver-se russificat, és una societat governada a la "txetxena" i molt més islamitzada que la d'anys enrere. En aquest post no vull parlar d'islamisme, malgrat els fets del metro de Moscou, el que m'interessa és observar com, lluny de convergir cap a un model homologat de democràcia liberal i identitat global compartida, la tendència avui dominant és cap a l'aprofundiment de les diferències entre les civilitzacions, encara que que sigui sota formalismes democràtics com el d'Iraq....

En plena recta final de legislatura Esquerra actua com aquell que s'ha passat tota la nit a  barra de la discoteca, prenent cubates amb els seus companys de farra, en Pepe i en Joan,  i de cop i volta s'adona que aviat tancaran i tornarà a casa amb la cua entre cames. Aleshores no se li acut res més que posar-se a ballar al mig de la pista i a marcar paquet, com diria en Puigcercós, amb l'esperança de seduir alguna  noctàmbula al darrer moment.  Però després d'hores de libacions els seus moviments a la zona de ball són matussers i revelen l'alta càrrega d'esperits que li corre per la sang,  i el paquet...deixem-ho córrer. Els seus companys voldrien dissuadir-lo  perquè no fes el ruc, però ell els recorda que si no fos per ell ni tan sols no haurien entrat a la discoteca, i el deixen fer.   I així tenim  en tràmit tres lleis que es presenten com a molt ambicioses però que en realitat van carregades de plom a les ales. Per començar la llei de veguer...

He llegit a la Vanguardia que en el bombardeig de Dresden hi van morir unes 25.000 persones, un nombre molt inferior al de 300.000 morts que havia donat per bo la mateixa Creu Roja en acabar la Segona Guerra Mundial. 25.000 defuncions són una xifra escruixidora, però no deixa de ser un més dels tràgics episodis d'un conflicte en què van morir milions de civils. En tot cas el bombardeig de la capital de Saxònia va adquirir la dimensió de símbol  de la devastació que els aliats van causar a Alemanya per aconseguir la rendició incondicional del règim nacionalsocialista.  Adolf Hitler va embarcar  el poble alemany en una aventura  megalòmana i sanguinària d'expansió territorial i de domini "racial" , un somni delirant que les condicions polítiques i socials dels anys trenta van fer possible.  Però aquest exercici descomunal d'hibris va trobar la seva nèmesi en la demolició de les ciutats alemanyes, la derrota total, la pèrdua de territori, l'ocupació i la divisió ...

El catedràtic d'Estructura Econòmica Niño Becerra s'ha fet famós amb les seves profecies apocalíptiques sobre la crisi. No crec que ens el puguem prendre al peu de la lletra, les seves teories sobre els cicles de l'economia ajustats a uns intervals temporals concrets no semblen gaire sòlides, però tampoc no podem desestimar les seves prediccions sobre els canvis econòmics i socials a què ens abocarà la crisi actual, que segons ell esdevindrà sistèmica entre juny i juliol d'enguany.  En l'entrevista que publica l'AVUI descriu elements d'un nou model econòmic i social en què "Només seran necessaris els que desenvolupin tasques que perpetuïn el nou model. Crec que anem cap a una societat tecnologitzada i governada per tecnòcrates" ,  i on les assignacions mensuals de 426 euros, avui pròrrogues del subsidi d'atur es convertiran en definitives per a la gent que no sigui útil en el nou model econòmic. Una nova societat sense classe mitjana, sense id...

No hi donem més voltes, el tripartit ja ha descobert els responsables del caos del dilluns i del malestar dels dies següents sense llum:la gent. Aquesta massa irresponsable i acomodatícia, incapaç d'entendre els missatges del nostre lúcid govern, que ja ens ho deia que el dilluns no ens moguéssim de casa (tot i que jo no ho vaig sentir  enlloc, en Saura se'n va anar a Mallorca i en Mora va dormir a Manresa), i que ara fa tots els possibles per restablir la normalitat. Però és clar, els nostres compatriotes de les comarques de Girona, tan ben acostumats ells, no són capaços de passar quatre dies de no-res sense llum. Aviam, si durant mil·lenis la humanitat ha viscut sense electricitat, ara no ens vindrà d'una setmana....Si és que la gent només vol drets i s'oblida dels deures, si és que s'ha perdut aquella consciència cívica d'antany, aquell agafar la pala i anar-se'n a netejar els camins, aquella capacitat de viure sense la protecció dels poders públics.  Ar...

Fa dies que no penjo cap post, no he estat inspirat i el poc que he escrit és massa políticament incorrecte per fer-ho públic. La nevada ha tornat a evidenciar la incompetència i l'arrogància de la direcció política del Departament d'Interior. Entre desembre de 2006 i gener de  2007 ja vaig dedicar un parell de posts al fet que ICV es fes càrrec de la seguretat del país, i la realitat ha confirmat  i ha superat els pitjors auguris que podíem fer en aquell moment. Suposo que avui la major part de la població informada del país ja sap que en Saura és incapaç de dirigir Interior i d'assumir-ne totes les responsabilitats, i la seva tàctica de supervivència es basa en amagar-se quan hi ha problemes.  El problema no rau tant en els errors que puguin cometre bombers, mossos d'esquadra o protecció civil, sinó en la forma com els càrrecs polítics eludeixen les responsabilitats, ja sigui assumint el que s'ha fet malament, ja sigui defensant els professionals de les crítiques ...