diumenge, 30 de setembre de 2007

Ibarretxe aurrera!!

Després del trasbals causat per la dimissió d'en Josu Jon Imaz al capdavant del PNB el Lehendakari ha fet un pas endavant i ha fixat la data per a un referèndum en què el poble d'Euskadi s'haurà de pronunciar sobre un pacte amb l'estat, o bé si durant els propers dotze mesos no és possible arribar-hi, sobre les vies de futur que caldrà seguir. Deixant enrera el debat sobre quin sector ha guanyat al Partit Nacionalista, Ibarretxe ha agafat el control de l'agenda política basca, al mateix temps que dispara un torpede contra Zapatero a pocs mesos de les eleccions generals. Coneixent el tarannà del dirigent basc, podem esperar que complirà rigorosament el seu compromís, de tal manera que davant l'atzucac en què es troba el reconeixement de la plurinacionalitat a l'estat espanyol Euskadi es pronunciarà més enllà de les restriccions imposades per la constitució i els seus intèrprets ultramontans. La jugada és d'alt risc, però sabem que qui no arrisca no guanya, i té com a principal incògnita el capteniment de l'esquerra abertzale. Es pot suposar que els 'electorats del PP i del PSOE optaran per boicotejar d'una manera o altra el referèndum, però el més greu és que la consigna de Batasuna i el seu entorn serà la mateixa, justament en contra d'una iniciativa que es basa en el dret a decidir dels bascos. Els primers pronunciaments dels dirigents de l'esquerra abertzale van clarament en aquesta línia, criticant la proposta del Lehendakari per la seva moderació i sobretot perquè no es fa extensiva a tota Euskal Herria-quan és obvi que la capacitat del Govern Basc d'organitzar un referèndum a Navarra i a Iparralde és nul·la. Una vegada més pot ser ETA i el seu món qui impedeixi un avanç real del sobiranisme basc. Una vegada més, en nom de la radicalitat dels seus objectius, poden tornar ser els principals frens del poble basc.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La llàstima es que a Catalunya no tinguem també un Ibarretxe. Es una llàstima que CiU jugui amb l'ambigüitat i no es posicioni clarament per la sobirania. Per molt que en Carod convoqui referèndums per d'aquí a 7 anys, si no sui suma ningú mes, no hi ha res a fer.