divendres, 4 de gener de 2008

Paraules al començament de l'any

Després d'haver passat el cap d'any a Flandes ja torno a ser aquí, amb la voluntat de recuperar una certa periodicitat en l'actualització del blog. El calendari és una convenció que ens facilita posar fites i fer balanç de la feina feta. Per a mi 2007 no ha estat brillant en quant a consecució d'objectius, però sí d'aprenentatge i d'obertura de nous horitzons. Durant l'any 2008 aquest aprenentatge i aquests nous horitzons s'haurien de materialitzar en alguna cosa. Em trobo de ple en l'edat adulta, però en el món d'avui aquest és un concepte força més relatiu, tant per l'allargament de l'esperança de vida com per les constants innovacions de tota mena, que obliguen a renovar-se de forma continuada.
Pel que fa al país els senyals són contradictoris: d'una banda vivim en un moment de decadència pura i dura, jo no hi aplico l'adjectiu "dolça" com en David Madí, perquè a diferència dels anys 80 i 90, els nostres governants no estan aplicant cap programa sistemàtic de construcció nacional adaptat a l'entorn de globalització actual, sinó que es limiten a gestionar unes competències ampliades, amb mentalitat provinciana. Això s'encomana a la societat civil, perquè és molt diferent tenir un president que allà on va demana esforç i ambició, que predica amb l'exemple i sap cap a on va al món, de tenir-ne un altre que no diu res o que es limita a aplicar les consignes del PSOE. I tot això en una etapa marcada per un fenomen amb grans repercussions com és la immigració massiva, la que no s'integra a la nació catalana perquè no en té cap necessitat. Sóc optimista per naturalesa, però la realitat no s'ha d'edulcorar, s'han d'assenyalar els problemes i combatre'ls. Per la banda positiva, per això dic que el moment actual és contradictori, el sobiranisme català guanya posicions, té presència pública i un suport creixent entre la població, però els partits catalanistes encara no són capaços de canalitzar aquesta força emergent, a causa de les seves servituds cojunturals. És possible que part d'aquests sectors sobiranistes s'abstinguin o votin sense cap il·lusió en les properes eleccions estatals, però són el futur del catalanisme, els uns situats en posicions més esquerranoses i els altres en posicions més liberals i de centre-dreta, i amb capacitat de plantejar objectius comuns per a tot el país.

1 comentari:

Jesús Cardona ha dit...

El catalanisme classic ha complert tot el que s'havia proposat fa 30 anys. Avui allo de regenerar Espanya no engresca. CiU va caminant, lentament per al meu gust, cap al sobiranisme. L'opcio independentista potser encara no fa prou gruix, pero parla mes clar i percebo que hi ha menyys escarafalls a demanar la independencia.

Hi ha riscos greus que poden afectar ben aviat. Jordi Graupera alerta que es possible que a les properes eleccions, les forces sobiranistes no sumin.

es l'hora de jugar definitivament la carta de la independencia amb conviccio, pero saben el que es fa. aquests dies estic rellegint el llibre d'Enric Vila i s'hi troben uns quants exemples del que no s'ha de fer.

Bon any, Albert.