Aquest estiu vaig fer una ruta per Turquia. Partint d'Istanbul, vam seguir cap a la península de Gal·lípoli, vam travessar els Dardanels per baixar fins a Esmirna, a la costa occidental d'Anatòlia, i d'allà ens vam dirigir cap a la Capadòcia, a la regió central del país. Des de la Capadòcia vam fer camí cap a la capital, Ankara i, de tornada cap a Istanbul, vam visitar la vila de Safranbolu, coneguda per la seva arquitectura típicament otomana. Turquia és un país sòlid en el sentit físic de la paraula. A les grans ciutats els gratacels de nova planta i els minarets de les mesquites dibuixen un "skyline" assertiu, de la mateixa manera que els blocs de pisos que s'estenen pels barris residencials desprenen una remarcable sensació de solidesa i qualitat constructiva ( Després del terratrèmol que ha devastat el Sud-Est del país, sobretot al Kurdistan, hauríem de revisar aquestes afirmacions, però és innegable que les noves construccions desprenen una sensació
Sempre que per part de CiU s'anuncia que un pacte amb el PSOE a Madrid va lligat amb la fi del tripartit a Catalunya, s'aixeca un cor de veus que, amb indignació simulada o real, diuen que és inconcebible que una força nacionalista vulgui decidir el govern de Catalunya a Madrid. Obliden la dada definitiva, un govern de Catalunya es podrà decidir a Madrid en la mesura que el PSC depengui del PSOE. El que no pot esperar el PSOE és suport perquè governin l'estat i que al mateix temps el PSC, que a Madrid es dilueix completament dins un únic grup parlamentari socialista, segueixi una estratègia que condemna CiU als rengles de l'oposició, tot i ser la força guanyadora de les eleccions catalanes. Per més que hi dono voltes no hi veig cap subordinació de la política catalana, al contrari, el que hi ha és un partit català que vol utilitzar la força decisiva que li poden donar les urnes perquè el govern català torni a seri liderat pel nacionalisme. Aquí l'única subordinació és la del PSC al PSOE, i l'única decisió inexplicable és que un partit que es diu independentista, en un Parlament de majoria catalanista, hagi regalat la presidència de la Generalitat a un partit d'obediència espanyola. I si al final resulta que el PSC és tan sobirà que no cedeix a les pressions del PSOE, doncs mira, tot això que tindrem.
Comentaris