Article publicat a l'Europeu La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
Sempre que per part de CiU s'anuncia que un pacte amb el PSOE a Madrid va lligat amb la fi del tripartit a Catalunya, s'aixeca un cor de veus que, amb indignació simulada o real, diuen que és inconcebible que una força nacionalista vulgui decidir el govern de Catalunya a Madrid. Obliden la dada definitiva, un govern de Catalunya es podrà decidir a Madrid en la mesura que el PSC depengui del PSOE. El que no pot esperar el PSOE és suport perquè governin l'estat i que al mateix temps el PSC, que a Madrid es dilueix completament dins un únic grup parlamentari socialista, segueixi una estratègia que condemna CiU als rengles de l'oposició, tot i ser la força guanyadora de les eleccions catalanes. Per més que hi dono voltes no hi veig cap subordinació de la política catalana, al contrari, el que hi ha és un partit català que vol utilitzar la força decisiva que li poden donar les urnes perquè el govern català torni a seri liderat pel nacionalisme. Aquí l'única subordinació és la del PSC al PSOE, i l'única decisió inexplicable és que un partit que es diu independentista, en un Parlament de majoria catalanista, hagi regalat la presidència de la Generalitat a un partit d'obediència espanyola. I si al final resulta que el PSC és tan sobirà que no cedeix a les pressions del PSOE, doncs mira, tot això que tindrem.
Comentaris