dilluns, 26 de maig de 2008

La nova dama de ferro

S'ha generat un escàndol perquè la Hillary Clinton ha recordat que l'assassinat de Robert Kennedy es va produir el mes de juny de 1968, després de les primàries de Califòrnia, per justificar la seva negativa a abandonar la cursa per a la nominació. Molts hi han vist una gran maldat, pel fet que segons sembla, en Barack Obama està sotmès a importants amenaces contra la seva vida. És com si la senyora Clinton hagués verbalitzat la seva esperança que el candidat hawaià sigui abatut a trets, com ho fou el germà de JFK, i que això li obri la porta a la nominació demòcrata. És una interpretació de molt mala fe, i potser les paraules de na Hillary tenen una clara significació psicoanalítica, però el que ha dit no és cap bestiesa, perquè, per més que en Barack encapçali la classificació clarament, el peix encara no està venut del tot. La referència a Kennedy exemplifica que aquesta no és la primera campanya en què la nominació, al mes de maig, encara no està decidida. Això no obstant tmbé fóra procedent recordar que el candidat que fou finalment nominat el 1968, en Hubert Humphrey, va ser derrotat pel republicà Richard Nixon. Com més avança la campanya més m'agrada Hillary Clinton, i no per les seves paraules fora de lloc, sinó per la seva duresa, la seva tenacitat i la seva força. Va començar amb molt mal peu amb el ploricó de New Hampshire, però després s'ha comportat en tot moment com una dama de ferro. El meu candidat és en John McCain, en Barack em cau bé i prou, i la senyora Clinton s'ha guanyat el meu respecte durant la campanya. 

Cap comentari: