La nova dama de ferro

S'ha generat un escàndol perquè la Hillary Clinton ha recordat que l'assassinat de Robert Kennedy es va produir el mes de juny de 1968, després de les primàries de Califòrnia, per justificar la seva negativa a abandonar la cursa per a la nominació. Molts hi han vist una gran maldat, pel fet que segons sembla, en Barack Obama està sotmès a importants amenaces contra la seva vida. És com si la senyora Clinton hagués verbalitzat la seva esperança que el candidat hawaià sigui abatut a trets, com ho fou el germà de JFK, i que això li obri la porta a la nominació demòcrata. És una interpretació de molt mala fe, i potser les paraules de na Hillary tenen una clara significació psicoanalítica, però el que ha dit no és cap bestiesa, perquè, per més que en Barack encapçali la classificació clarament, el peix encara no està venut del tot. La referència a Kennedy exemplifica que aquesta no és la primera campanya en què la nominació, al mes de maig, encara no està decidida. Això no obstant tmbé fóra procedent recordar que el candidat que fou finalment nominat el 1968, en Hubert Humphrey, va ser derrotat pel republicà Richard Nixon. Com més avança la campanya més m'agrada Hillary Clinton, i no per les seves paraules fora de lloc, sinó per la seva duresa, la seva tenacitat i la seva força. Va començar amb molt mal peu amb el ploricó de New Hampshire, però després s'ha comportat en tot moment com una dama de ferro. El meu candidat és en John McCain, en Barack em cau bé i prou, i la senyora Clinton s'ha guanyat el meu respecte durant la campanya. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Amb aquest títol que ens evoca Freddy Mercury transvestit tot passant l’aspiradora, el politòleg d’origen danès Matt Qvortrup encapçala la seva “guia pràctica per fer un nou país” [1] , un petit manual per als secessionistes d’arreu del món que hauria hagut de ser objecte d’un atenció molt més gran a Catalunya, més enllà de l’entrevista que li va dedicar Vilaweb i alguns comentaris a twitter que no van gaire més enllà del titular: “Si voleu la independència, aniria a cercar els americans abans que la UE”. Em temo que un dels motius del poc ressò que han tingut les tesis del Sr. Qvortrup a casa nostra es troba en aquell mateix titular, l’antiamericanisme està tan ben instal·lat entre nosaltres que qualsevol proposta en la línia d’establir llaços amb Washington és automàticament descartada per bona part del públic al qual va dirigida. El llibre, d’una forma menys sistemàtica de la que pot fer entendre el concepte de “guia pràctica” amb què es defineix,   presenta els cincs element...
Més informació

La gran mentida d'aquesta campanya

En dic la gran mentida, i no és l'única, perquè l'he sentida de totes les candidatures del tripartit i és allò que amb 850 habitatges més a la Palma dupliquem població, és a dir, arribem a 6000 o més habitants. No és cert perquè avui el promig d'ocupació a Catalunya es troba a l'entorn dels 2,3 habitants per casa i la tendència és cap a la baixa. Cada vegada més gent viu sola, per elecció o per necessitat, i també hi ha moltes parelles sense fills o que ja tenen els fills emancipats. Una idea que defensem des de CiU és que cal incentivar la natalitat però encara que pugi això no modificarà substancialment el promig d'ocupació. Per altra banda sempre hi ha un romanent d'habitatges buits, ja sigui perquè estan en venda, perquè s'estan reformant, perquè són segones residències o perquè els seus propietaris no en volen fer ús, i per tant encara que sumem 850 habitatges més les noves cases i pisos que es poden construir durant els propers anys al nucli actual de ...
Més informació

Calen més armes i suport per a Ucraïna

Article publicat a l'Europeu   La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
Més informació