divendres, 23 de maig de 2008

La utopia d'Europa

Avui no se'n parla gaire, però la construcció d'una Europa unida segueix sent dels projectes que valen la pena. No tinc cap mena d'entusiasme per les polítiques comunitàries dissenyades per euroburòcrates i aprovades pels estats, com a molt és un mal necessari per aconseguir el bé del mercat únic, que als catalans ens allibera de la dependència històrica del mercat espanyol, la lliure circulació de persones, béns i capitals,  i el reconeixement d'una ciutadania europea.  No es percep una especial il·lusió pel projecte arreu del continent, més aviat al contrari, i per motivacions de poca volada. El referèndum francès va ser simptomàtic de fins a quin punt tenim una ciutadania espantada, que es deixa arrossegar amb tota aquella llegenda urbana dels lampistes polonesos que havien de prendre la feina dels francesos, per la suposada reducció de prestacions socials, per la pèrdua de suposats privilegis, per la disminució de la sobirania nacional. Probablement molts europeus no identifiquen la Unió amb cap de les seves expectatives de millora, començant pels catalans que hem de deixat de veure-hi una via de reconeixement nacional. Potser massa temps, uns i altres, hem esperat obtenir d'Europa allò que no som capaços de guanyar-nos per nosaltres mateixos. Tanmateix la idea de la Unió segueix sent molt atractiva. Encara no fa vint anys estàvem separats per un teló d'acer simbòlic, encara no en fa setanta estàvem immersos en terrorífiques guerres internes, i ara en canvi, ens podem moure amb una certa llibertat i tenir reconeguts uns drets en tots els països germans. Les oportunitats de contactes culturals, econòmics i de tot tipus que això obre són immenses, i en part encara no plenament explorades. I si els que som a dintre no en sabem apreciar les virtuts sí que ho fan d'altres que aspiren a formar-ne part, fins i tot a Sèrbia, on existeixen poderosos corrents contraris a la UE,  en especial arran del reconeixement de Kosovo, el partit pro-europeu, demòcrata i liberalitzador, ha guanyat les darreres eleccions. La perspectiva de ser admès al club ha portat molts estats a fer esforços de democratització, de reconeixement dels drets humans i de modernització, l'efecte no podia ser més benèfic.  La integració de les nacions balcàniques i fins i tot d'Ucraïna, són reptes per als propers anys, que haurien d'estimular tant els uns com els altres a fer esforços d'aproximació. No es pot obrir la porta sense més, l'avenç econòmic dels nous socis és fonamental per evitar onades massives d'immigració- aquest és el problema que enfronta Itàlia i Romania-. Les coses s'han de fer ben fetes i sense perdre de vista l'objectiu. 

Cap comentari: