dilluns, 11 d’agost de 2008

Elogi de la vellesa

Que un negre, en realitat un mulat, pugui esdevenir el nou president dels EUA ha estat assenyalat com la gran novetat de l'actual campanya presidencial nord-americana, i sens dubte ho és. No es dóna la mateixa connotació positiva, ans al contrari, al fet que l'altre aspirant amb possibilitats té també una característica singular, és vell, si guanya prendrà possessió del càrrec amb 72 anys d'edat. En termes històrics no és cap novetat, el mateix Reagan va iniciar el seu segon mandat amb una edat més avançada, i els exemples de caps d'estat d'edat avançada són més que nombrosos, començant pel mateix Papa de Roma. Tot i així, en el món d'ara mateix, que venera la joventut, que celebra l'èxit ràpid dels joves talents i condemna els vells a diferents formes d'ostracisme, comfortables les unes, denigrants les altres, la possible victòria d'un home d'edat provecta obre també nous horitzons. L'edat d'en McCain és un handicap,  avui ningú no confia en la saviesa acumulada de la gent gran, potser alguna tribu perduda de l'Amazones conserva encara un consell d'ancians, però al nostre món s'utilitza molt sovint com un element de desqualificació. La gerontocràcia, com totes les formes d'exercici del poder estancades i que s'eternitzen en el temps, és un mal sistema, però això no ha de voler dir que la gent gran hagi de retirar-se per no fer nosa.  Poden fer nosa les persones que s'aferren a un càrrec anys i anys, amb independència de la seva edat. És més, enfront d'un personatge jove que ha ocupat un lloc durant un llarg termini,  una persona gran pot representar la renovació, i pot tenir unes idees més trencadores que el jovencell apoltronat. 

3 comentaris:

Enric Tomàs ha dit...

La vellesa de McCain podria ser sinònim de sabiduria i coneixement, però jo crec que en les elecciones d'EUA és, com bé dius, un hàndicap. No només pel contrast amb Obama (46 anys) sinó tb pq McCain és veterà de guerra que arrossega vàries 'tares' (perdó per l'expressió). És a dir, que no està plenament en forma i això pot crear reticències a l'electorat que ho valoraran més que la seva pressumpte saviesa.

Salvador Grifell ha dit...

En el cas de l'elecció Mc Cain vs Obama no crec que la qüestió sigui d'edat sinó de capacitat de transmetre un missatge engrescador, il·lusionador.

Des de Catalunya estant crec que Obama ha sabut sintonitzar amb l'esperit de la il·lusió.

Albert Guilera ha dit...

En resposta als vostres comentaris comparteixo la idea que hores d'ara en McCain no pot generar gaire il·lusió, però tenint en compte l'escenari de crisi econòmica, l'èxit del "surge" a l'Iraq i la nova amenaça russa, el veterà McCain es perfila com el valor segur enfront el savi per conèixer que és l'Obama, brillantíssim orador, però que fins ara no ha demostrat res més.