dissabte, 25 d’octubre de 2008

Errors necessaris

Cada dia que passa les coses es posen més magres per al vell John. Tota l'embranzida que va agafar amb la Convenció Republicana es va estavellar contra la crisi financera, que reforça les ganes de canvi de la societat nord-americana. Gairebé cada dia faig un cop d'ull al New York Times per seguir la campanya, perquè és molt accessible per internet i dóna informació a dojo. L'esbiaixament pro-demòcrata es nota molt, que divendres fessin públic el seu suport per l'Obama no és cap sorpresa, des de l'any 1960 han donat suport a tots i cadascun dels candidats demòcrates a la presidència.  Hi ha tres crítiques reiterades a la campanya d'en McCain: el seu caràcter erràtic, la tria d'una persona poc preparada com la Sarah Palin com candidata a la vicepresidència-un tema sensible tenint en compte l'edat d'en McCain-, i els constants atacs a l'Obama. Totes aquestes crítiques són plausibles, però en McCain no té gaires més opcions que fer exactament això. Pertany a un partit que avui està totalment desacreditat per la presidència de George Bush, quan la gent demana canvi ell és un home de 72 anys que porta des dels anys vuitanta en primera línia política, quan ell mateix reconeix que l'economia no és el seu fort,  l'economia és la primera preocupació dels electors, i per acabar-ho d'arrodonir, s'enfronta a un candidat que genera entusiasme per allà on passa. La seva campanya és erràtica perquè les successives estratègies que posa en joc fracassen, segons les enquestes i es veu obligat a canviar-les. Si no canviés d'estratègia no l'acusarien d'erràtic, però probablement s'enfonsaria encara més. La Sarah Palin pot no semblar la persona més idònia per assumir la presidència en cas de mort del president, però ha estat clau per mobilitzar un segment fonamental de l'electorat republicà, la dreta cristiana, que mai no ha acabat de confiar en McCain. I la campanya negativa contra l'Obama pot ser desagradable, com ho és la campanya negativa contra en McCain, però el cert és que avui el candidat favorit a la presidència és un personatge que encarna dues tradicions del Partit Demòcrata, la de la maquinària política de Chicago i la de l'esquerra intel·lectual-per dir-ho en termes europeus-, que són excèntriques i poc atractives per a una majoria de nord-americans,  i s'entén que els republicans vulguin posar-ho en relleu. Els errors, reals i suposats, de la campanya d'en McCain, són una prova de la seva voluntat de guanyar i de lluitar fins al final. Podria seguir una estratègia sòlida i constant, podria haver elegit un company de candidatura de plena confiança i podria tractar amb guant blanc el seu rival, però aleshores no estaríem parlant d'errors, estaríem parlant de rendició. 

Cap comentari: