dijous, 21 de maig de 2009

Respecte

L'any 1925 l'autoritat governativa va clausurar el camp del Barça perquè el públic hi havia xiulat la "Marcha Real". Vuitanta-quatre anys després dos símbols suprems de l'estat espanyol, el rei i l'himne, han estat xiulats a l'estadi de Mestalla per la majoria dels assistents, seguidors bascos de l'Atlètic de Bilbao i seguidors catalans del F.C. Barcelona. Transcorreguts tots aquests anys Espanya encara no ha pogut assimilar ni Catalunya ni Euskadi, però a diferència de moltes altres nacions europees, sotmeses encara l'any 1925 o el 1918 i amb estat propi avui, encara hem d'anar xiulant pels estadis per fer-nos sentir. La xiulada és l'expressió d'un malestar que té l'origen en causes estructurals, constitucionals si voleu, a les quals s'afegeixen circumstàncies cojunturals diferenciades, com ara la formació d'un govern basc recolzat en el frontisme espanyol, i l'accentuació de l'asfíxia política, econòmica i cultural a què és sotmesa Catalunya pels poders de l'estat. Els ofesos per la xiulada s'estiren els cabells i especulen sobre quina hauria estat la reacció catalana a una eventual esbroncada dels Segadors. La diferència però, és que a cap equip espanyol no se li imposa l'himne català, la diferència però, és que Catalunya no té ocupada Castella, la diferència però, és que l'estat espanyol, per acció i omissió, ofén la nació catalana dia rera dia. Jo sé d'un tal Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias que, l'estiu de 1992, feia el ruc mentre sonava l´himne nacional de Catalunya a l'Estadi Olímpic. Tots els símbols nacionals s'han respectar, però cal que hi hagi reciprocitat en el respecte, i la relació Espanya-Catalunya no es basa en el respecte sinó en la submissió.

Cap comentari: