L'any 1925 l'autoritat
governativa va clausurar el camp del Barça perquè el públic hi havia xiulat la "
Marcha Real". Vuitanta-quatre anys després dos símbols suprems de l'estat espanyol, el rei i l'himne, han estat xiulats a l'estadi de Mestalla per la majoria dels assistents, seguidors bascos de l'Atlètic de Bilbao i seguidors catalans del F.C. Barcelona. Transcorreguts tots aquests anys Espanya encara no ha pogut assimilar ni Catalunya ni Euskadi, però a diferència de moltes altres nacions europees, sotmeses encara l'any 1925 o el 1918 i amb estat propi avui, encara hem d'anar xiulant pels estadis per fer-nos sentir. La xiulada és l'expressió d'un malestar que té l'origen en causes estructurals, constitucionals si voleu, a les quals s'afegeixen circumstàncies cojunturals diferenciades, com ara la formació d'un govern basc recolzat en el frontisme espanyol, i l'accentuació de l'asfíxia política, econòmica i cultural a què és sotmesa Catalunya pels poders de l'estat. Els ofesos per la xiulada s'estiren els cabells i especulen sobre quina hauria estat la reacció catalana a una eventual esbroncada dels Segadors. La diferència però, és que a cap equip espanyol no se li imposa l'himne català, la diferència però, és que Catalunya no té ocupada Castella, la diferència però, és que l'estat espanyol, per acció i omissió, ofén la nació catalana dia rera dia. Jo sé d'un tal Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias que, l'estiu de 1992, feia el
ruc mentre sonava l´himne nacional de Catalunya a l'Estadi Olímpic. Tots els símbols nacionals s'han respectar, però cal que hi hagi reciprocitat en el respecte, i la relació Espanya-Catalunya no es basa en el respecte sinó en la submissió.
L'any 1925 l'autoritat governativa va clausurar el camp del Barça perquè el públic hi havia xiulat la "Marcha Real". Vuitanta-quatre anys després dos símbols suprems de l'estat espanyol, el rei i l'himne, han estat xiulats a l'estadi de Mestalla per la majoria dels assistents, seguidors bascos de l'Atlètic de Bilbao i seguidors catalans del F.C. Barcelona. Transcorreguts tots aquests anys Espanya encara no ha pogut assimilar ni Catalunya ni Euskadi, però a diferència de moltes altres nacions europees, sotmeses encara l'any 1925 o el 1918 i amb estat propi avui, encara hem d'anar xiulant pels estadis per fer-nos sentir. La xiulada és l'expressió d'un malestar que té l'origen en causes estructurals, constitucionals si voleu, a les quals s'afegeixen circumstàncies cojunturals diferenciades, com ara la formació d'un govern basc recolzat en el frontisme espanyol, i l'accentuació de l'asfíxia política, econòmica i cultural a què és sotmesa Catalunya pels poders de l'estat. Els ofesos per la xiulada s'estiren els cabells i especulen sobre quina hauria estat la reacció catalana a una eventual esbroncada dels Segadors. La diferència però, és que a cap equip espanyol no se li imposa l'himne català, la diferència però, és que Catalunya no té ocupada Castella, la diferència però, és que l'estat espanyol, per acció i omissió, ofén la nació catalana dia rera dia. Jo sé d'un tal Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias que, l'estiu de 1992, feia el ruc mentre sonava l´himne nacional de Catalunya a l'Estadi Olímpic. Tots els símbols nacionals s'han respectar, però cal que hi hagi reciprocitat en el respecte, i la relació Espanya-Catalunya no es basa en el respecte sinó en la submissió.
Comentaris