dijous, 18 de juny de 2009

Je suis né pour te connaître. Pour te nommer ...

Fa trenta anys que la revolució islamista va triomfar a l'Iran, l'1 d'abril de 1979 els iranians van decidir per referèndum la conversió del país en una república islàmica, el 4 de novembre del mateix any un grup d'estudiants, entre els quals s'ha dit que s'hi trobava un jove Mahmud Ahmadinejad, van ocupar l'ambaixada dels EUA a Teheran i hi van mantenir segrestats 52 hostatges durant 444 dies. El desembre de 1979 es va aprovar una constitució teocràtica en virtut de la qual l'aiatol. Ruhollah Khomeini va esdevenir el Líder Suprem del país. Avui els carrers de les principals ciutats iranianes tornen a estar plens de joves que protesten, i no és el primer cop que això passa durant els darrers trenta anys, però sí que és el moviment d'oposició més consistent i estès entre la societat del país. Segons sembla els qui protesten no ho fan, majoritàriament, per carregar-se el règim teocràtic, sinó perquè es respectin els resultats reals de les urnes, que segons afirmen van ser manipulats per proclamar una incerta victòria de l'actual president. El candidat reformista no és, precisament, un liberal laic, va ser un dur primer ministre durant la guerra contra l'Iraq i va superar l'avaluació de lleialtat del "Consell de Guardians" per poder ser candidat, però representa una esperança per a tots aquells que aspiren a viure amb més llibertat. La promesa d'acabar amb la policia de costums, que es dedica a controlar la vida privada de la gent, els seus hàbits i la seva indumentària, o el protagonisme assumit per l'esposa del candidat Mousavi durant la campanya, que augura el reconeixement d'un nou paper per a la meitat de la població, avui sotmesa als pitjors instints sexistes dels fonamentalistes religiosos, alimenta el compromís de milers de perses, i de gent de les altres ètnies del país, disposats a plantar cara a la policia i als milicians, deixant-hi la pell en alguns casos. Fins al moment el règim ha exhibit la seva determinació per acabar de forma violenta amb les manifestacions opositores, el líder suprem, l'aiatol·là Khamenei, ha donat per bons els resultats oficials i ha exigit la fi de les protestes, però encara que el sistema disposa de mitjans per esclafar la revolta cívica, no podrà resistir-se indefinidament a les demandes d'obertura i reforma. La llavor de la llibertat fa temps que hi va ser sembrada, i ja està donant els seus fruits.

Cap comentari: