diumenge, 17 de gener de 2010

L'Hereu escampa

Hi ha dos tipus de governants, els que afronten els problemes i fan els possibles per resoldre'ls i els qui miren cap a un altre costat i intenten desviar l'atenció del personal. L'alcalde de Vic pertany a la primera categoria i finalment ha decidit començar a posar ordre en el desgavell de la immigració descontrolada. L'alcalde de Barcelona pertany a la segona categoria, i lluny de donar resposta als grans reptes de la ciutat se'n va per la tangent i es treu de la màniga una quimèrica candidatura per esdevenir seu dels Jocs Olímpics d'Hivern l'any 2022. ¿Però algú creu que Barcelona té cap possibilitat de ser escollida seu dels Jocs Olímpics d'hivern?.  ¿Algú creu que la candidatura de Barcelona passarà el filtre del Comitè Olímpic Espanyol, que haurà de triar entre una candidatura catalana i una d'aragonesa, i després serà l'escollida pel COI quan l'any 92 ja va ser seu dels jocs d'estiu?. Si la tingués em jugaria una suma important de diners que la capital catalana no serà la seu dels jocs de 2022.  Tot apunta que davant les magres expectatives electorals l'alcalde Hereu i els seus col·laboradors pretenen inflar el seu globus decadent amb fum. És cert que Barcelona ha necessitat organitzar grans esdeveniments per desenvolupar-se com a ciutat, ja fos una exposició internacional, uns jocs olímpics o un congrés eucarístic. Però el fracàs del Fòrum de les Cultures va deixar al descobert els límits d'aquest model, perquè la transformació de Diagonal Mar s'hauria pogut portar a la pràctica sense malbaratar recursos en un conjunt d'activitats i exposicions sense ordre ni concert, on es barrejaven els guerrers de Txian amb macroexposicions doctrinàries sobre la sostenibilitat del planeta. Ja toca que Barcelona maduri i es plantegi la necessitat de ser una capital europea en virtut de mèrits permanents i no d'accions que tenen tant d'efímeres com de grandiloqüents. Ja és hora que l'ajuntament de Barcelona es preocupi de factors verament estratègics, com el model de gestió de l'aeroport o la connexió amb França via TGV, i es deixi de romanços estúpids,  fòrums del papanatisme, Carlinhos Brown i rebudes del Tour amb amb absurdes banderetes grogues. Barcelona ha sabut explotar els seus actius turístics, però malgrat la seva bona reputació no ha sabut, o no ha pogut, atreure la instal·lació de seus de grans empreses i d'institucions internacionals, que és un senyal distintiu de les principals metròpolis europees i nod-americanes, el factor que els dóna solidesa i relleu per damunt d'esdeveniments puntuals. L'aposta vana per uns nous jocs olímpics és el darrer intent de salvar un model esgotat. Si l'ajuntament vol impulsar un projecte que de debò situïi Barcelona en primera línia la millor opció, més factible que l'olímpica, fóra posar-se a treballar perquè la ciutat esdevingui capital d'un nou estat europeu:Catalunya.  

Cap comentari: