dilluns, 3 de gener de 2011

Llegir Houellebecq

Aquest blog deu el seu nom a Michel Houellebecq, per ser més precís haig de dir que "ampliació del camp de batalla" és la traducció al català del títol de la traducció castellana de la seva novel·la "Extension du domaine de la lutte", no pas perquè m'hi inspiri  a l'hora d'escriure en aquest espai, sinó perquè  aquell títol és una expressió poderosament polisèmica que, per exemple, és aplicable per descriure internet com  una immensa ampliació del camp de batalla de les idees. La meva simpatia envers l'obra de l'escriptor francès, no necessàriament envers ell,  també explica aquesta denominació amb què humilment l'homenatjo. M'interessa Houellebecq per com observa les transformacions socials, i conseqüentment morals, que viu Occident,  si bé des d'una perspectiva molt francesa. L'escriptor va més enllà i gosa imaginar futurs que deriven del nostre present canviant, ja sigui el dels nous humans hermafrodites de "Les partícules elementals", els clònics en un món devastat de "La possibilitat d'una illa" o la transformació imminent de França en una nació neorural, tal com s'explica  cap al final de "La Carte et le territoire", la seva darrera novel·la. Els seus protagonistes sempre  tenen un to depressiu, sovint al caire del suïcidi,  i suposo que el seu perfil psicològic  és molt proper al de l'autor.  Un perfil psicològic, aclareixo, molt llunyà del meu perquè, tot i la meva introversió, sóc un vitalista. Una altra constant de les seves obres és la truculència, a vegades verament "gore", que reclama una anàlisi sobre la seva gratuïtat. Sovint, quan et trobes amb la descripció dels efectes d'un atemptat o de l'estat en què queda el cos del mateix Houllebecq després del seu assassinat,  tal com elll ens narra a "La Carte et le territorie",  et demanes si calia entrar en aquells detalls, si aporten res de valuós a la narració o tan sols tenen un caràcter efectista. Ho deixo per als crítics literaris, però a vegades m'ho plantejo, si bé la garantia d'emocions fortes també forma part de l'atractiu de l'obra houelebecquiana. La mateixa reflexió s'escau en relació a les escenes de sexe explícit que acostuma a detallar Houellebecq, menys presents en la seva darrera novel·la,  però tinc la impressió que cada vegada més,  la descripció de pràctiques sexuals va perdent la condició d'obscena per esdevenir més "normal" i fins i tot previsible, quan ja és habitual en tots els mitjans escrits i audiovisuals . En tot cas aquesta evolució de la sexualitat és un dels temes que acostuma a tractar el novel·lista, junt amb els canvis en les relacions humanes, la fragilitat i  la fortalesa dels vincles familiars, l'evolució del sistema capitalista i el paper creixent del turisme, un sector que d'una forma o altre sempre és present en les seves obres.  Les constants referències al turisme que fa Houellebecq ens poden portar a demanar-nos si l'home occidental no està esdevenint, cada vegada més, un turista de la vida, un individu desarrelat i hedonista que no pertany a enlloc, amb una curiositat superficial, a la recerca de la satisfacció immediata,  que estableix uns vincles molt febles amb els altres turistes que l'acompanyen. Per això tot  acaba esdevenint turístic: la costa, la ruralia, les ciutats i les velles fàbriques. Tot perd la seva identitat original i utilitària per convertir-se en paisatge per ser contemplat per gernacions d'humans ociosos i necessitats de noves experiències, falses en la seva pretensió d'autenticitat. Potser és d'això del que ens parla Houellebecq, o potser no, però tan sols per com és capaç d'estimular el pensament ja val la pena llegir-lo.

Cap comentari: