dilluns, 14 de març de 2011

Definitivament, el pla Marshall va ser una misèria.

12.841 milions de dòlars és la quantitat que els EUA van transferir a setze  països d'Europa Occidental i a Turquia entre 1947 i 1951 en el marc de l'"European Recovery Plan", conegut com a pla Marshall,  tal ens recordava en un article d'ahir Enric Juliana. Una xifra que actualitzada suposaria uns 40.000 milions d'euros, és a dir, una tercera part de les transferències que un sol estat, l'espanyol, ha rebut via fons estructurals i fons de cohesió de la Unió Europea entre 1986 i 2006. El pla Marshall ha estat mitificat com un dels motors d'allò que a França es va batejar com "Les Trente Glorieuses", a Alemanya com a "Wirtschaftswunder" i a Itàlia "Miracolo economico italiano", és a dir, la llarga etapa de gran creixement econòmic que es va iniciar a partir de la Postguerra a l'Europa Occidental. La valoració de l'efecte real del famós pla Marshall sobre l'economia europea encara és objecte de controvèrsia, però és evident que la major part dels països beneficiaris van aixecar el vol i van poder prescindir de les ajudes nord-americanes. La injecció monetària que l'administració Truman va administrar a Europa empal·lideix al costat del volum d'aportacions rebudes per l'estat espanyol dels seus socis més pròspers, i de forma encara més punyent, és ben bé una ridiculesa al costat de l'aportació que un petit país com Catalunya fa al manteniment de l'estat espanyol des de temps pretèrits, amb un dèficit fiscal que per a l'any 2008 va xifrar-se en uns 22.000 milions d'euros, i que entre l'any 2002 i el 2005 es va situar, de mitjana, en el 9% del PIB català, arribant al 9,8% l'any 2005, uns 16.735 milions d'euros.  Espanya es beneficia d'un pla Marshall permanent de Catalunya, l'estat ha esdevingut addicte a les transferències de diners dels catalans i dels altres europeus, que li permeten finançar els seus plans d'infrastructures faraòniques amb finalitats centralitzadores, i mantenir un sistema de benestar que no es correspon amb la riquesa real generada pel país.  Una realitat sagnant si comparem la demografia de Catalunya, les dimensions de la nostra economia i la nostra condició políticament subordinada amb els grans contribuents de la Unió Europea o els EUA que van pagar el pla Marshall.

Cap comentari: