divendres, 1 de juliol de 2011

Europa:Eppur si muove

D'un temps ençà vivim instal·lats en l'europessimisme, com a mínim des del fracàs de la Constitució Europea, però de forma molt agreujada amb la crisi, sobretot arran de l'enfonsament de Grècia, Irlanda, Portugal i potser d'altres més propers que ens poden arrossegar en la seva caiguda. Als països més endreçats la perspectiva de seguir finançant el desgavell meridional alimenta un perillós euroesceptisme,  que  diferents partits populistes adopten com a bandera i que condiciona l'acció dels governs. A França mateix, un dels puntals de la UE i alhora tomba del projecte constitucional, el Front National renovat de Marine Le Pen, amb unes excel·lents expectatives electorals, té com un dels seus grans eixos programàtics el rebuig a la integració europea, el retorn al franc i el restabliment dels controls fronterers i de les barreres aranzelàries, una posició que no està gaire lluny de la que defensen força polítics del país veí, partidaris de models econòmics proteccionistes. D'altra banda, l'arribada de milers de refugiats procedents del Nord d'Àfrica a les costes italianes coincidint amb les revoltes al món àrab,  s'ha utilitzat com a justificació per modificar el tractat de Schengen i introduir noves limitacions a la lliure circulació de persones a la UE. Tanmateix, tot i les protestes, tant Grècia com Portugal han començat a seguir la disciplina prussiana de la cancellera Merkel, i fins i tot l'estat espanyol està fent els deures per reduir el dèficit, sent Catalunya qui més s'ha sacrificat fins al moment. L'euro es pot salvar, però a més, en el seu conjunt, la zona euro està creixent i dóna mostres de sortir de la crisi, malgrat les seves parts malaltes. Avui Polònia ha assumit la presidència rotatòria de la Unió Europea, quan compta amb un govern europeista, allunyat dels plantejaments euroescèptics i demagògics del germans Kaczyński, i es configura com una potència  emergent en el marc europeu, cridada pel seu pes demogràfic, per la seva posició geogràfica i pel seu desenvolupament econòmic i cultural, a jugar un paper cada vegada més decisiu al continent, sobretot al seu flanc oriental. El govern de Varsòvia rep el testimoni del govern hongarès, controvertit per les seves polítiques domèstiques de limitació de la llibertat d'expressió i l'impuls d'un constitució ideològicament molt connotada. Tot i així, Hongria ha fet els deures tancant la negociació per a l'ingrés de Croàcia a la UE, que es pot fer efectiu l'1 de juliol de 2013, un país dels Balcans occidentals que per ser acceptat ha hagut de treure's del damunt els estigmes que va deixar-li la guerra per a la seva independència en què es va trobar immers durant la primera meitat dels noranta, i que marca el camí perquè Sèrbia, l'estat hereu de l'estat iugoslau a què es va enfrontar Croàcia,  pugui també acabar ingressant a la Unió.  No és per atzar que avui Ratkom Mladic es troba entre reixes a La Haia. Si més no, la perspectiva de ser admès a la UE segueix funcionant com un estímul molt potent perquè els aspirants portin a terme reformes democratitzadores, combatin la corrupció i rentin els seus draps bruts. El problema es produeix, a vegades, després de l'ingrés, quan es relaxen els controls establerts per passar l'examen. La Unió Europea, amb greus problemes i amenaces, continua avançant i sent un far de democràcia i prosperitat per als pobles del seu entorn. O almenys un tauló de salvació per a països com ara Islàndia que, quan totes li ponien, menyspreava la possibilitat de sumar-s'hi, però que ara que es troba amb l'aigua al coll pica a les portes amb insistència.

Cap comentari: