dissabte, 20 d’agost de 2011

Memorial

El trasllat del "Memorial Democràtic" al Castell de Montjuïc és tot un encert, segurament no es podia trobar un espai més emblemàtic de la repressió política patida per la gent d'aquest país, i la instal·lació suposa atorgar un ús al castell sota control completament català, a diferència del projectat centre de la pau, on també havia de ficar-hi el nas el govern espanyol. Amb aquesta decisió es fa efectiva, finalment, la recuperació del castell per a la ciutat i per al país. La voluntat de tractar per igual totes les víctimes de la repressió durant la Guerra Civil, explicitada per la vicepresidenta Ortega, és la mateixa que expressa la llei que va crear la institució. Qui està dient una barbaritat no és la vicepresidenta, sinó en Josep Cruanyes, quan dóna a entendre que totes les víctimes de la repressió a la rereguarda republicana eren feixistes. No es tracta de fer revisionisme històric, sinó de fixar-se en els fets i no en les interpretacions interessades que pretenen passar per alt el caràcter totalitari d'anarquistes i comunistes que, en diferents moments de la guerra, van tenir un protagonisme destacadíssim a Catalunya, i van ser els responsables, junt amb altres que hi van participar, de milers d'assassinats injustificables, com per exemple els de molts fejocistes, els membres de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, perseguits durant la guerra per catòlics i proscrits pel franquisme per catalanistes.  Cap mirada honesta cap a aquell període tràgic de la nostra història no pot passar per alt aquesta realitat, que deixa molt mal parades les pretensions de lectura èpica i heroica del capteniment del bàndol republicà. És molt important que s'estudiï i es divulgui el coneixement de la guerra de 1936-39 i de les seves nefastes conseqüències, no per erigir un panteó de presumptes màrtirs de la democràcia, sinó per entendre millor la nostra història, per conèixer el patiment de la nostra gent, i recordar com Catalunya va ser objecte d'un intent de genocidi cultural del que encara no ens hem recuperat.   

Cap comentari: