dissabte, 18 d’octubre de 2014

Ningú no va dir que seria fàcil

Publico un post que tenia redactat dies enrere:

Ningú no va dir que seria fàcil, aquesta és la màxima amb què hem d'afrontar el "procés", un camí en què se succeiran moments de goig i emoció, com el que vaig tenir el privilegi d'experimentar personalment dissabte 4 d'octubre al Pati de Carruatges del Palau de la Generalitat, quan el món local va lliurar al president els acords a favor del 9N, amb moments de preocupació i alarma, com la llarga reunió dels partits proconsulta celebrada el divendres 3 d'octubre, en què finalment es va arribar a l'acord de seguir endavant cap al 9N.  Ara mateix se'm fa difícil imaginar com es pot portar a terme una consulta plenament homologable amb les administracions catalanes limitades en la seva acció per la suspensió del TC, i qui sap si fins i tot per l'emissió d'una sentència que anul·li la llei de consultes i el decret de convocatòria. Celebrar una consulta amb tots els ets i uts demana un gran desplegament de mitjans humans i materials des de molt abans del dia 9, i encara que es disposi de molts voluntaris disposats a assumir els riscos que calgui, no es pot garantir que n'hi hagi prou ni que estiguin prou qualificats per portar a terme totes les tasques necessàries. Contràriament al que pugui semblar, sóc dels que creuen que el procés acabarà bé, és a dir, que Catalunya esdevindrà un estat independent, però no crec que aquest resultat hagi de passar necessàriament per la consulta del 9N.  La celebració d'una consulta, o referèndum, si es vol dir així, és la via òptima per conèixer la voluntat dels ciutadans en relació al futur polític del país, però només es podrà satisfer aquest objectiu si es porta a terme complint totes les formalitats que la facin homologable i si alhora la participació és prou alta com per considerar que s'hi ha expressat la majoria de la societat catalana.
Jo vull votar el dia 9N, però sobretot el que vull és que Catalunya esdevingui un estat independent. En el nostre context geopolític per obtenir la independència ens cal un mandat democràtic clar, i això és el que hem d'aconseguir mitjançant la consulta. Però si logísticament no és possible celebrar la consulta no hem de perdre gaire estona lamentant-ho, tot seguit ens hem de posar a treballar en el pla B, que ara mateix sembla que tan sols pot consistir en la celebració d'unes eleccions plebiscitàries. Per això els partits independentistes, principalment CDC i ERC, sens perjudici de seguir impulsant els preparatius del 9N, en comptes de discutir sobre una consulta que no depèn exclusivament de nosaltres, haurien de començar a preparar una candidatura conjunta amb la implicació de l'ANC, d'Òmnium i de tothom que s'hi pugui afegir, per sumar una majoria inqüestionable a favor de la independència en l'eventualitat d'unes eleccions plebiscitàries. 

Cap comentari: