diumenge, 30 d’agost de 2015

Anem a totes

Déu nos en guard de cantar victòria abans d'hora, però de moment "Junts pel Sí" s'està demostrant com un gran encert. Mai una candidatura electoral no havia generat tant d'entusiasme com perquè desenes de milers de persones s'hi inscriguin com a candidats "simbòlics", mai actes preelectorals anunciats a través de les xarxes socials no s'havien omplert amb tanta facilitat i mai la presentació d'una llista a les eleccions al Parlament no havia reunit tanta gent com la festa de "Junts pel Sí" celebrada divendres,  un 28 d'agost!, a Barcelona. S'ha aconseguit donar caràcter plebiscitari a les eleccions del 27S i els sobiranistes estan responent a la crida a la mobilització, tot i trobar-nos en època de vacances. En alguns casos l'èxit ha sorprès la mateixa empresa, els partits que donen suport a la candidatura, acostumats a remoure cels i terra per omplir els actes electorals, s'han trobat desbordats de gent amb convocatòries més improvisades i amb una colla de voluntaris no militants disposats a implicar-se en la campanya. Els militants que han participat en successives campanyes electorals han d'assumir en pocs dies un escenari molt diferent, en el qual la secció local de CDC de cada poble i ciutat ha de fer pinya amb la secció local d'ERC amb la qual es va disputar els vots en les eleccions municipals de tot just el 25 de maig, i alhora treballar, deixant de banda partidismes, amb els voluntaris de cada població. És un enfocament nou portes endins, quan els teus adversaris d'ahir són els companys de viatge d'avui, i nou portes enfora: no són unes eleccions qualsevol, és el plebiscit sobre la independència que no s'ha pogut fer mitjançant un referèndum normal. Per als militants de CDC el nou esquema de treball representa un canvi en els seus hàbits, per als militants d'ERC també, però per a aquests segons l'aposta per "Junts pel Sí" demana també un esforç d'acceptació addicional, en la mesura que el partit s'havia passat sis mesos argumentant internament i externament que la millor opció era la de les llistes separades fins al punt de convèncer-se que hi havia uns indecisos que mai de la vida no podrien votar una candidatura on hi figurés el president Mas. Ara però, a la vista de l'entusiasme que genera la candidatura unitària i davant la constatació que l'indecís antiMas és més una llegenda que una realitat, perquè els camps independentista i no independentista estan força definits, els recels inicials queden enrere.

L'èxit de la proposta ha estat  una sorpresa per a propis i estranys, la força i l'entusiasme de Junts per Sí ha deixat fora de joc la candidatura CSQP, que pretenia repetir l'èxit d'Ada Colau a Barcelona, i que ara intenta fer forat amb atacs virulents i insultants a la llista independentista. PP, PSC i C'S fan també la seva pròpia campanya d'insults i desqualificacions, però d'acord amb el seu sucursalisme orgànic i mental fien els resultats a l'atractiu dels seus referents d'àmbit espanyol, si bé en Garcia Albiol donarà color a la festa amb el seu estil populista de pinxo de discoteca. Unió no existeix més enllà de les pàgines de La Vanguardia.

Pel que fa a la CUP, ha sabut posicionar-se amb intel·ligència, ocupant l'espai anticapitalista que li és propi i capitalitzant gestos i accions que els poden fer atractius per a altres sectors de votants. Des de la perspectiva plebiscitària, la CUP té l'efecte positiu de mobilitzar a favor de la independència electors que d'altra manera s'haurien abstingut o s'haurien pogut decantar per opcions com ara CSQP. Ara bé, des de la perspectiva de la gestió de l'endemà del 27S i del procés futur, l'èxit de la CUP planteja l'amenaça que, amb l'atracció que exerceix sobre votants independentistes més convencionals, que en altres comicis han triat ERC o fins i tot  CiU, eviti ara que "Junts pel Sí" assoleixi la majoria absoluta, una majoria que ERC i CiU han sumat sempre al Parlament des de les eleccions de 1984.  

En tot cas, la campanya contra "Junts pel Sí" no passa tant per l'encert de les candidatures que hi competeixen com per l'acció propagandística de l'estat i de l'establishment, amb tots els mitjans de què disposen, basada en el desprestigi dels candidats independentistes, via acusacions de corrupció,  el discurs de la impossibilitat, segons el qual és impossible independitzar-se d'Espanya, i el discurs de la por, que profetitza un panorama apocalíptic si es declara la independència.

Encara no ha començat la campanya oficial i la "Guardia Civil" ja ha fet allò que el Ministeri de l'Interior pretenia fer durant de la campanya electoral de 2012, escorcollar la seu de CDC, a més de la seu de CATDEM i d'ajuntaments governats per CiU, per posar el Convergència i el president Mas en el punt de mira de les acusacions de corrupció.  Podem suposar que aquest tan sols és un primer moviment i que n'hi hauran més en una línia similar o pitjor. Això ho ha de tenir ben clar tothom que es trobi implicat amb Junts pel Sí, no ens podem permetre moments de flaquesa ni senyals equívocs, que el projecte arribi a bon port no depèn de si rebem més o menys atacs de l'estat sinó de com els sapiguem gestionar.



Cap comentari: