....i de casa ens tragueren

Hom podria dir que de fet l'atorgament del dret de vot als immigrants no és més que ampliar allò que ja es va fer al seu dia respecte els ciutadans de la Unió Europea. Però jo d'entrada hi veig dues diferències, fonamentals: la primera és cultural, sabem que en general-no nego les moltes excepcions- els ciutadans europeus comparteixen els valors democràtics i liberals d'Occident. I en segon lloc, almenys fins ara, no hi ha hagut i tampoc no s'espera una gran onada migratòria procedent de cap altre país europeu. Malgrat l'existència d'importants comunitats d'europeus expatriats en poblacions turístiques, no són una força decisiva, com si que ho poden ser en molts municipis els col·lectius magribins i llatinoamericans. Algú també podria al·legar que els llatinoamericans comparteixen en bona mesura els valors occidentals, i això és cert en part, però a Catalunya el gran problema és que sovint les persones procedents de l'Amèrica Llatina són les que tenen menys simpatia per les polítiques de normalització lingüística del català, en la mesura que si un aventatge tenen respecte altres col·lectius d'immigrants és el seu coneixement de la llengua espanyola, aventatge que es veu disminuït en la mesura que a Catalunya sigui necessari conèixer i emprar el català. Per tant, el vot dels llatinoamericans a curt termini difícilment afavorirà les opcions polítiques més compromeses en la defensa del català com a llengua pròpia i d'ús habitual i normalitzat a Catalunya. Una extensió del dret de vot pot acabar beneficiant aquells que defensen una visió més espanyolitzada de Catalunya. Ens enfrontem davant un nou obstacle, que pot ser molt important, per a la construcció nacional del nostre país.