La història s'escriu en pedra.
Res com l'arquitectura no deixa un llegat tan prolongat en el temps i alhora manté la capacitat de commoure segle rera segle. Ho penso arran de la visita a Madrid i a llocs com El Escorial, la ciutat de Toledo, la visió de les torres KIO, fins i tot el "Valle de los Caídos". Sense simpatitzar amb les idees que es troben en el fonament d'aquests edificis-l'art és inescindible de la ideologia- reconec que em generen interès i resulten evocadores del poder dels qui les van ordenar construir. Aquest reflexió se'm va fer molt present la darrera Setmana Santa quan vaig visitar París, on malgrat totes les revolucions i els moviments polítics i culturals que en un moment o altre han estat presents a la ciutat de la Llum (això no obstant, ara bastant fosca), allò que brilla amb més esplendor són les obres de les monarquies (borbònica i napoleònica) i de l'Església. Mentre les revolucions deixen un rastre de destrucció, els governants poderosos, encara que hagin estat un desastre, deixen un rastre de grandesa. A França els darrers presidents ho han entès i tots procuren abandonar el càrrec amb un llegat arquitectònic amb coartada cultural perquè els recordin: el centre Pompidou, la Biblioteca Mitterrand, i ara el Museu d'Art Exòtic de Chirac. I no s'equivoquen gens. Al cap de pocs anys els recordaran més per aquestes obres que no pas per la seva gestió. I més els val així.

Comentaris

Marc Arza ha dit…
És trist adonar-se com a la ciutat de Barcelona són les aportacions de modernismei noucentisme les que continuen lluint amb més força.

En arquitectura com en tants d'altres àmbits cal recuperar el caràcter pioner i agosarat del catalanisme de'n Prat i ser un banc de proves del món.

Salut,
Marc Arza Nolla
catalunyafastforward.blogspot.com
2:29 p. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Amb aquest títol que ens evoca Freddy Mercury transvestit tot passant l’aspiradora, el politòleg d’origen danès Matt Qvortrup encapçala la seva “guia pràctica per fer un nou país” [1] , un petit manual per als secessionistes d’arreu del món que hauria hagut de ser objecte d’un atenció molt més gran a Catalunya, més enllà de l’entrevista que li va dedicar Vilaweb i alguns comentaris a twitter que no van gaire més enllà del titular: “Si voleu la independència, aniria a cercar els americans abans que la UE”. Em temo que un dels motius del poc ressò que han tingut les tesis del Sr. Qvortrup a casa nostra es troba en aquell mateix titular, l’antiamericanisme està tan ben instal·lat entre nosaltres que qualsevol proposta en la línia d’establir llaços amb Washington és automàticament descartada per bona part del públic al qual va dirigida. El llibre, d’una forma menys sistemàtica de la que pot fer entendre el concepte de “guia pràctica” amb què es defineix,   presenta els cincs element...
Més informació

La gran mentida d'aquesta campanya

En dic la gran mentida, i no és l'única, perquè l'he sentida de totes les candidatures del tripartit i és allò que amb 850 habitatges més a la Palma dupliquem població, és a dir, arribem a 6000 o més habitants. No és cert perquè avui el promig d'ocupació a Catalunya es troba a l'entorn dels 2,3 habitants per casa i la tendència és cap a la baixa. Cada vegada més gent viu sola, per elecció o per necessitat, i també hi ha moltes parelles sense fills o que ja tenen els fills emancipats. Una idea que defensem des de CiU és que cal incentivar la natalitat però encara que pugi això no modificarà substancialment el promig d'ocupació. Per altra banda sempre hi ha un romanent d'habitatges buits, ja sigui perquè estan en venda, perquè s'estan reformant, perquè són segones residències o perquè els seus propietaris no en volen fer ús, i per tant encara que sumem 850 habitatges més les noves cases i pisos que es poden construir durant els propers anys al nucli actual de ...
Més informació

Calen més armes i suport per a Ucraïna

Article publicat a l'Europeu   La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
Més informació