Article publicat a l'Europeu La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
El nacionalisme es cura viatjant, diuen alguns. El nacionalisme es cura llegint diuen uns altres, de fet els mateixos. Doncs com més viatjo i més llegeixo més radical es torna el meu nacionalisme. I constato un fet fonamental, tot poble per sobreviure necessita una llar. Durant segles els jueus van creure que no era necessari i ja sabem com els va anar. De la magnífica pel·lícula de l'Spielberg "Munich", recordo molt bé com precisament un terrorista palestí li explica al protagonista que el seu objectiu no és la "Revolució" tal com era entesa als anys 70 pels diversos grups terroristes d'extrema esquerra, sinó guanyar una llar per al seu poble. I hi estic d'acord, malgrat les meves simpaties sionistes penso que de la mateixa manera que els jueus tenen dret al seu estat també els palestins tenen dret a tenir un estat propi. El seu problema és que durant dècades han entès que per tenir un estat propi havien de llençar els jueus al mar, i aquest és el seu error. En comptes d'intentar bastir un país pròsper dins les fronteres de 1948, es van dedicar des d'un principi a combatre Israel. Però aquest no és el tema d'aquest post, el tema és que també els catalans necessitem una llar, i això vol dir almenys dues coses, que a Catalunya la identiat hegemònica sigui la catalana i disposar d'un estat propi. Altrament els catalans, és a dir, els qui vivim i treballem a Catalunya i volem ser catalans, serem forasters a casa nostra, amb l'agreujant que a diferència dels emigrants no tenim cap altra pàtria.
Comentaris