La cruïlla

Jo sóc dels qui pensen que l'essència de l'exercici democràtic és la possibilitat d'elegir els nostres governants i passar-los comptes periòdicament. Sovint se sent a dir que la democràcia no pot ser elegir uns representants cada quatre anys, que cal obrir més i més vies de participació. Hi estic d'acord, però la clau és que puguem elegir uns representants, ja siguin inclosos en una llista tancada, ja siguin candidatures uninominals. I això amb la finalitat que aquests siguin capaços de formar govern o de plantar cara des de l'oposició.

El cas és que el proper dia 1 de novembre ens toca elegir els nostres representats al Parlament de Catalunya perquè trïin el nou President que haurà de nomenar els membres del govern. Aquesta vegada els perfils de la confrontació estan més definits que mai, no tant pels projectes a curt termini sinó per les visions de país que es contraposen. Per una banda CiU, un projecte nacionalista que durant 23 anys ha demostrat la seva eficàcia i capacitat en la governació i en la defensa dels interessos de Catalunya, un projecte avui renovat a fons amb una nova generació de nacionalistes que des d'una visió moderna i liberal aposten a fons per una societat cohesionada a l'entorn d'unes idees de nació i identiat compartides, i amb un programa per al ple desenvolupament de les capacitats de la gent del nostre país. Seguir construint la nació catalana encarats al futur. Per altra banda el PSC-PSOE, liderat avui per una nova generació de professionals de la política sense compromís nacional. Uns professionals que tenen en l'ocupació del màxim d'àmbits de poder el seu objectiu, i que regits per una barreja ideològica de socialdemocràcia light, moralitat post-68 i populisme hispano-meridional planteja un programa que ras i curt porta a la dissolució del caràcter nacional de Catalunya en el mar amorf però de llengua castellana i centralitat madrilenya de l'anomenada Espanya plural, que no és altra cosa que la versió postmoderna de la "unidad de destino en lo univesal". Les expectatives electorals dels socialistes no semblen òptimes però la seva garantia rau en la fidelitat a prova de bombes dels neo i post comunistes d'ICV-EUiA, i en l'aposta estratègica d'ERC de posar per davant de la seva identitat nacionalista la seva identitat d'esquerres.

Poques vegades com ara s'han confrontat models de futur tan clars, nació catalana o dilució al so de la retòrica "progre". Després de l'entrada en vigor del nou estatut, insuficient però que ben desplegat pot suposar un salt en l'autogovern, els ciutadans de Catalunya ens trobem en una cruïlla: un camí ens porta a la plenitud nacional, l'altre a una suau extinció.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Amb aquest títol que ens evoca Freddy Mercury transvestit tot passant l’aspiradora, el politòleg d’origen danès Matt Qvortrup encapçala la seva “guia pràctica per fer un nou país” [1] , un petit manual per als secessionistes d’arreu del món que hauria hagut de ser objecte d’un atenció molt més gran a Catalunya, més enllà de l’entrevista que li va dedicar Vilaweb i alguns comentaris a twitter que no van gaire més enllà del titular: “Si voleu la independència, aniria a cercar els americans abans que la UE”. Em temo que un dels motius del poc ressò que han tingut les tesis del Sr. Qvortrup a casa nostra es troba en aquell mateix titular, l’antiamericanisme està tan ben instal·lat entre nosaltres que qualsevol proposta en la línia d’establir llaços amb Washington és automàticament descartada per bona part del públic al qual va dirigida. El llibre, d’una forma menys sistemàtica de la que pot fer entendre el concepte de “guia pràctica” amb què es defineix,   presenta els cincs element...
Més informació

La gran mentida d'aquesta campanya

En dic la gran mentida, i no és l'única, perquè l'he sentida de totes les candidatures del tripartit i és allò que amb 850 habitatges més a la Palma dupliquem població, és a dir, arribem a 6000 o més habitants. No és cert perquè avui el promig d'ocupació a Catalunya es troba a l'entorn dels 2,3 habitants per casa i la tendència és cap a la baixa. Cada vegada més gent viu sola, per elecció o per necessitat, i també hi ha moltes parelles sense fills o que ja tenen els fills emancipats. Una idea que defensem des de CiU és que cal incentivar la natalitat però encara que pugi això no modificarà substancialment el promig d'ocupació. Per altra banda sempre hi ha un romanent d'habitatges buits, ja sigui perquè estan en venda, perquè s'estan reformant, perquè són segones residències o perquè els seus propietaris no en volen fer ús, i per tant encara que sumem 850 habitatges més les noves cases i pisos que es poden construir durant els propers anys al nucli actual de ...
Més informació

Calen més armes i suport per a Ucraïna

Article publicat a l'Europeu   La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
Més informació