Parla el mestre Huntington

Ahir a "La Vanguardia" van publicar una entrevista a Samuel P. Huntington, un dels més grans politòlegs del nostre temps, que ha destacat per la seva capacitat d'anàlisi i de formulació de teories altament ratificades per la realitat sobre la democratització, el xoc de civilitzacions i la immigració. L'home que va estudiar les claus dels processos de democratització al llarg de la història contemporània en la seva obra clàssica "The Third Wave: Democratization in the Late Twentieth Century (1991), ens diu que no podem aspirar a exportar la democràcia a societats on el poble no hagi fet seva aquesta opció. La democratització ha estat el fenomen polític més poderós de les darreres dècades, des de mitjans del setanta fins al present, ell que l'ha estudiat a fons nega la tesi "neocon" segons la qual a partir d'una invasió militar es pot establir una democràcia, ja que és necessari que la societat reuneixi unes condicions per fer-ho possible. Perquè triomfi la democràcia és el país qui l'ha de voler, no l'invasor estranger. Sabem que en part les teories "neocon" posen com a exemple els casos de Japó i Alemanya després de la IIa Guerra Mundial, però la situació és molt diferent de l'Orient Mitjà actual. Japó i Alemanya eren societats relativament molt més avançades, amb classes mitjanes extenses que, després d'una dolorosíssima experiència bèl·lica acabada en derrota total, a la que s'havien vist abocats pels seus respectius règims, imperialista autoritari l'un i totalitari l'altre, estaven disposats a acceptar un canvi de sistema que els permetés passar pàgina del seu passat més recent i iniciar una etapa de reconstrucció nacional. No és el cas de l'Iraq, un país poc desenvolupat on les idees democràtiques s'enfronten a la força emergent de l'islamisme polític i als interessos de la minoria àrab sunnita que sempre havia controlat els principals ressorts de poder. Democratització i xoc de civilitzacions, conceptes presents amb una gran força als conflictes de l'Orient Mitjà, amb repercussió mundial. 

L'altra gran tema, la immigració ha estat objecte d'un llibre formidable ,"Who Are We? The Challenges to America's National Identity", on descriu els eixos centrals de la identitat nord-americana i desfà el mite dels EUA com a país d'emigrants. Segons el professor de Harvard, els EUA no són una nació d'emigrants sinó una nació de colons, fundada pels colons anglesos, escocesos i d'Irlanda que hi van portar els seus valors i principis, el "credo" americà que encara avui constitueix l'ànima d'Amèrica. Un credo que juntament amb la llengua anglesa ha esta assimilat per les múltiples generacions d'immigrants que procedents d'arreu del planeta s'han instal·lat als USA, un credo que per primera vegada és veu desafiat per un nou tipus d'immigració, els hispans i en especial els mexicans , que estan esdevenint majoria en molts indrets del país i que en comptes d'adoptar la llengua i els costums del país d'acollida exporten els del seu país d'origen, amb el qual mantenen vincles de lleialtat a vegades més forts que amb els EUA. No us sona això catalans???