Vergonya

És una vergonya que el candidat a la presidència de la Generalitat d'un partit tan important com el PSC-PSOE no sàpiga parlar correctament el català, un candidat que ha necessitat ser-ho per anunciar que milloraria el seu nivell en la nostra llengua, és a dir que l'únic motiu per assolir un nivell acceptable de català deu ser una candidatura a la presidència, i un candidat que atemorit davant la possiiblitat d'un debat cara a cara amb l'Artur Mas no se li ocorre altra sortida que proposar un debat en espanyol en una televisió d'àmbit estatal. És una vergonya i des del catalanisme ens ho hem de fer mirar. Contràriament als qui afirmen que això és un signe de normalitat del país, ens trobem davant una clara mostra d'anormalitat. En cap país normal d'Europa no es presenta un candidat amb possibilitats reals que no domini la llengua del país i que com a fórmula per al debat plantegi un cara a cara en una televisió d'àmbit més ampli i de llengua diferent a la pròpia del país, per més oficial que sigui. A Finlàndia el suec també és llengua oficial, però no em consta que els candidats a la presidència facin els debats en cap televisió sueca, i tampoc els candidats danesos ventilen les seves diferències en cap televisió alemanya, per més que sigui el gran veí del sud. Se'm dirà que estic parlant d'estats independents i que Catalunya tan sols és una comunitat autònoma d'Espanya, però és que el nacionalisme català consisteix també en actuar com un estat independent en tot allò en què sigui possible, i en aquest àmbit, unes eleccions nacionals, podem actuar en bona part com un estat independent, a menys que els mateixos de casa, en aquest cas la segona força del Parlament, trenquin aquestes normes i pretenguin implantar una lògica regional espanyola. És una vergonya però tenen dret a fer-ho, i els nacionalistes catalans, lluny de donar-los peixet hem de combatre aquests intents amb tota la nostra intel·ligència i totes les nostres forces. La lògica dels nacionalistes parteix de la premissa que Catalunya és una nació i que per tant sempre que sigui possible hem d'actuar com a tal. Avui la lògica dels socialistes, més descarada que mai, és assumir que Catalunya és un país sotmès i colonitzat, acceptar-ho i aprofitar-ho en benefici partidista. L'opció socialista per la dissolució del fet nacional català és claríssima i els nacionalistes hem d'estar més alerta que mai. El dia de Tots Sants és decisiu a l'hora de decantar la balança del costat català o espanyol, però sigui quin sigui el resultat la lluita continuarà.