Des del ciberespai cap a la victòria

Amb la repetició del tripartit el PSC-PSOE veu reforçada la seva total hegemonia sobre el país. Segueixen existint sectors de societat civil autònoms però molta gent i entitats s'ho hauran de pensar dos cops abans de criticar el "Gran Germà" socialista i les seves comparses. Des dels anys vuitanta a Catalunya s'havia conformat una realitat dual de convivència entre institucions, mèdia i entitats paraconvergents-nacionalistes i parasocialistes-progressistes. L'emergència d'ERC va anar obrint noves escletxes fins que amb el Tripartit s'ha trencat la dualitat en favor del bloc progre. Això no obstant la feblesa i múltiples errors del primer tripartit ha permès el manteniment i extensió de focus de resistència que han denunciat els desastres del govern i han donat un cert ressò a les opinions crítiques i als plantejaments que podia fer CiU des de l'oposició. Ara amb el Tripartit 2.0 és probable que tots aquests focus que d'una manera o altra depenen de fons públics es vagin domesticant i limitin la seva divergència als espais de crítica que permeti la mateixa dinàmica d'un govern de coalició en què cada partit pot tenir les seves pròpies posicions, per a les quals reclamarà un cert suport mediàtic i social. És d'esperar que els socialistes a més dels seus tradicionals suports pressionin més els mitjans de comunicació en castellà (per exemple "La Vanguardia") i que ERC ho faci sobre els que són en català (per exemple l'AVUI i RAC-1 del mateix Grup Godó), a més d'intentar una difícil hegemonia a la CCRTV on la presència de progres tradicionals dificulta el predomini d'un discurs catalanista. Per altra banda la dependència dels sindicats, de les patronals, de les entitats culturals i de les ONG's respecte les subvencions públiques, gestionades des de la immensa majoria d'administracions pels partits d'esquerres fa poc previsible la presència i difusió d'un discurs crític des d'una concepció nacional catalana i liberal envers les polítiques i plantejaments del poder omnímode dels denominats progressistes. És un tot un repte per a CiU i per a les persones que compartim uns ideals nacionalistes i defugim el discurs encartronat de les esquerres. Catalunya pot esdevenir una societat de pluralisme controlat, amb el tòpic progressisme com a discurs dominant, amb els matisos de cada força del tripartit, i la rèplica des de l'espanyolisme tipus PP o bé tipus Ciutadans, amb el suport de mitjans de Madrid i d'alguns espais de la premsa catalana. Encara no podem saber com reaccionarà el PSC-PSOE respecte les propostes i les crítiques de "Ciutadans", però la dialèctica PP-Tripartit afavoreix ambdues opcions, espanyolitza la política catalana i exclou CiU.

En aquest escenari les noves tecnologies i en particular Internet poden jugar un paper clau a l'hora d'articular l'oposició nacional a la tríada d'esquerres. CiU ja fa uns mesos que treballa per establir una xarxa de blogs nacionalistes, però a banda de les actuacions de partit hi ha molt de camí a recórrer des d'iniciatives individuals i col·lectives que des d'una visió nacionalista denuncïin les polítiques de l'Entesa i formulin alternatives per a una Catalunya lliure, amb una identitat forta i que aposti per l'excel·lència. Internet posa a l'abast de tothom la possibilitat de generar idees, compartir-les i donar-los difusió d'una forma barata i ràpida. Des del ciberespai iniciem el camí cap a la victòria.