La línia quebequesa

Sovint quan es parla del Quebec com a referència hi ha algú que aixeca el dit i diu que no té res a veure amb la nostra realitat, i és cert que hi ha grans diferències que no permeten establir un paral·lelisme perfecte, però cap país del món no presenta exactament les mateixes característiques i tanmateix en els estudis de Ciències Polítiques hi ha una assignatura obligatòria anomenada "política comparada". El Quebec és l'exemple paradigmàtic de conflicte nacional en un estat desenvolupat, capitalista, democràtic i federal, sense violència (fora d'uns fets aïllats als anys 70) i en què la identitat i en especial la llengua juga un paper protagonista. No és un model que necessàriament s'hagi d'imitar, però sí que se'n poden extreure moltes lliçons útils per al nostre país. És curiós assenyalar que el sobiranisme quebequès és majoritàriament d'esquerres, la qual cosa no els fa renunciar a la defensa de la identitat quebequesa, al contrari, és la seva principal raó de ser, a diferència de l'esquerra independentista catalana que avui renega del nacionalisme identitari. Actualment al Quebec governen el liberals d'obediència canadenca, però és molt probable que el PQ, la força sobiranista per excel·lència, torni a fer-se amb el govern i que el seu líder André Bosclair esdevingui primer ministre.El cas d'en Bosclair és singular perquè és un home jove, amb llarga trajectòria política al darrera, homosexual i que ha reconegut que anys enrera, quan formava part del govern quebequès, havia consumit cocaïna, això sí, sense ser-hi addicte i sense que això condicionés el seu capteniment ministerial-diu ell-. Que malgrat aquests antecedents la seva carrera política no hagi quedat ferida de mort és significatiu dels importants canvis socials produïts a la societat quebequesa des dels anys seixanta, els anys en què allà es va produir el que van anomenar la Revolució Tranquil·la, uns anys en què es van viure grans canvis a tot Occident però que a Quebec van tenir l'especificitat d'anar lligats a l'emergència del nacionalisme. Una pel·lícula com "Les Invasions Barbares", de Denys Arcand, reflecteix magistralment des de l'experiència individual dels seus protagonistes el terratrèmol moral viscut durant els darrers quaranta anys i les seves conseqüències, i a través d'algunes pinzellades molt significatives ens ofereix igualment algunes de les claus pròpiament quebequeses.