Triomfa la mediocritat

Aquest diumenge el Carod ha confirmat que hi haurà un nou tripartit, sembla ser que ja no en diran el GEC sinó l'Entesa (això em sona de la Palma).

Tindrem en Montilla de President, un personatge de poca alçada intel·lectual que parla un català amb prou feines de nivell B i que mai de la vida no s'ha vinculat al catalanisme. Se me'n fot el seu origen i el seu cognom, el problema és que mai, tampoc ara, no ha assumit com a pròpia la defensa de la nació catalana. Ell va ser el primer polític català que va anunciar esmenes a l'Estatut del 30 de setembre. Els mateixos que tracten el Bush d'ignorant( quan almenys és diplomat per Yale) ens posen en Montilla de President de Catalunya.

Molts ja ens imaginàvem que si tornaven a sumar repetirien el tripartit. Però encara el mateix dia de les eleccions un votant d'ERC de mitjana edat va comentar que havia votat en Carod perquè controlés Convergència. El més lamentable és que prop de 100.000 persones que l'any 2003 havien votat Mas ara es van quedar a casa.

No crec que CiU s'hagi equivocat amb la seva campanya, no veig que un estil més moderat hagués mobilitzat més votants ni hagués evitat la reedició del Tripartit. En canvi sí penso que es va crear la sensació que guanyaríem sense problemes i això va desmobilitzar votants nostres i va evitar el transvassament d'alguns vots d'ERC.
Un factor important que ha evitat una victòria més ample de l'Artur Mas és la imatge que se n'ha donat, tant per part dels seus adversaris com per alguns mitjans. El "Polònia" de TV3 ha fixat una imatge xulesca i antipàtica d'en Mas que no es correspon amb la realitat. Els altres candidats hi poden aparèixer com a ridículs però l'únic realment antipàtic és en Mas. En realitat en Mas és un dels polítics més accessibles d'aquest país, un punt tímid, treballador incansable i d'una austeritat espartana. Res a veure amb la imatge de pijo xulo i prepotent que en donen els adversaris i els programes d'humor. Aquest realitat virtual ha pesat sobre alguns possibles votants de CiU que s'han abstingut o bé han tornat a votar ERC confiats en una nova victòria convergent.
Avui és un bon moment per tornar a veure el famós DVD, per fer-nos uan idea del que ens ve al damunt.

Comentaris

Un indígena ha dit…
Efectivament, no ens fem una idea del que ens ve al damunt. Dies tristos per a Catalunya.
12:59 a. m.
Vida quotidiana ha dit…
Ho sento, però estic en desacord. CiU ha perdut una ocasió d'or per fer-se amb una bossa d'electorat de centre-esquerra catalanista, que no li agrada ni el neobrerisme del PSC, ni les bajanades d'Esquerra, ni el fonamentalisme d'Iniciativa. Amb una campanya de perfil suau segurament no hauria baixat dels 52 escons. El DVD sobrava. L'única cosa que ha fet ha estat foragitar a ex-votants maragallistes.
5:41 p. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Amb aquest títol que ens evoca Freddy Mercury transvestit tot passant l’aspiradora, el politòleg d’origen danès Matt Qvortrup encapçala la seva “guia pràctica per fer un nou país” [1] , un petit manual per als secessionistes d’arreu del món que hauria hagut de ser objecte d’un atenció molt més gran a Catalunya, més enllà de l’entrevista que li va dedicar Vilaweb i alguns comentaris a twitter que no van gaire més enllà del titular: “Si voleu la independència, aniria a cercar els americans abans que la UE”. Em temo que un dels motius del poc ressò que han tingut les tesis del Sr. Qvortrup a casa nostra es troba en aquell mateix titular, l’antiamericanisme està tan ben instal·lat entre nosaltres que qualsevol proposta en la línia d’establir llaços amb Washington és automàticament descartada per bona part del públic al qual va dirigida. El llibre, d’una forma menys sistemàtica de la que pot fer entendre el concepte de “guia pràctica” amb què es defineix,   presenta els cincs element...
Més informació

La gran mentida d'aquesta campanya

En dic la gran mentida, i no és l'única, perquè l'he sentida de totes les candidatures del tripartit i és allò que amb 850 habitatges més a la Palma dupliquem població, és a dir, arribem a 6000 o més habitants. No és cert perquè avui el promig d'ocupació a Catalunya es troba a l'entorn dels 2,3 habitants per casa i la tendència és cap a la baixa. Cada vegada més gent viu sola, per elecció o per necessitat, i també hi ha moltes parelles sense fills o que ja tenen els fills emancipats. Una idea que defensem des de CiU és que cal incentivar la natalitat però encara que pugi això no modificarà substancialment el promig d'ocupació. Per altra banda sempre hi ha un romanent d'habitatges buits, ja sigui perquè estan en venda, perquè s'estan reformant, perquè són segones residències o perquè els seus propietaris no en volen fer ús, i per tant encara que sumem 850 habitatges més les noves cases i pisos que es poden construir durant els propers anys al nucli actual de ...
Més informació

Calen més armes i suport per a Ucraïna

Article publicat a l'Europeu   La guerra és l’infern, com deia el general Sherman, però per més que es vulgui evitar, a vegades truca a la porta de casa teva i pot fer que antimilitaristes convençuts agafin les armes i fins i tot esdevinguin oficials d’un exèrcit, com explicava Tísner en referència al seu propi compromís militar durant la Guerra Civil. Avui, a Europa, tenim una guerra provocada per l’agressió imperialista descarnada d’una potència autoritària amb la pretensió de sotmetre de nou una nació veïna que durant tres segles havia tingut subjugada. Contra tot pronòstic, i malgrat les pèrdues territorials, els ucraïnesos han pogut resistir i defensar el seu país durant dos anys, amb una eficàcia militar inesperada i un compromís patriòtic que molts creien desaparegut del continent. Però no n’hi ha prou, el règim de Putin, lluny de renunciar a la seva cruenta i fracassada aventura annexionista, s’ha acomodat a una guerra que li permet estrènyer encara més el control sobr...
Més informació